Vidreres i el Camp d’Aviació Republicà: Una Fortalesa Oblidada
A la primavera de 1937, en plena Guerra Civil, l’exèrcit republicà va aixecar un dels aeròdroms més avançats del front: el Camp d’Aviació de Vidreres. Amb pistes en forma de «L» de fins a 1.275 metres i una superfície de 801.000 m², aquest complex no només va ser un bastió militar, sinó un projecte col·lectiu. «Més de cent veïns hi van treballar, fins i tot amb mules», explica l’historiador Lluís Astier.
«No és només història de bàndols. És la memòria d’un poble que va lluitar per sobreviure.»
— Lluís Astier, historiador
Bombardejos i Búnquers: La Guerra des del Cel
Les pistes encreuades, dissenyades per aprofitar els vents, van cridar l’atenció de l’aviació feixista. Entre abril i maig de 1938, els Savoia Marchetti SM-79 italians van llançar quatre onades de bombes. El pitjor va ser el 14 d’abril: dos avions Polikarpov R-Z Natacha van quedar reduïts a ferros, i sis persones van morir. «Els feixistes ens van sorprendre preparant l’enlairament», detalla un informe republicà.
Espies de Formigó i Fusta
La presència d’una emissora de ràdio oculta entre el personal va confirmar les sospites d’infiltrats del Servicio de Información franquista. Mentrestant, els republicans van intentar enganyar els pilots amb avions falsos de fusta i van construir refugis de formigó armat, una tècnica revolucionària fora de Barcelona.
De Camp Militar a Patrimoni
Avui, plaques informatives i el Racó del Camp d’Aviació a la Biblioteca Joan Rigau mantenen viva la memòria. A Can Xiberta, antiga caserna, una exposició mostra fotos de les víctimes i fragments de bombes. «Aquest lloc explica com la guerra va marcar fins i tot els rius i els arbres», assenyala un visitant.
