Namíbia

Namíbia, és un indret únic. Situat al tròpic i completament a la zona àrida, és pràcticament un desert.

Mes del 50% del país és ocupat pel desert del Namib, que dona nom al país, i el desert de Kalahari.

El Namib és un dels deserts més antics del món,  amb les dunes més espectaculars.

És un desert que creix del mar cap a l'interior. Les sorres del riu Orange, al Sud, són empeses per els corrents i els vents de l'atlàntic terra endins.

Les precipitacions són molt escasses, no arriben als 50 mm anuals a la costa i escassament als 600 mm a la zona del Caprivi

 

El Namib és la zona desèrtica que s'estén al llarg de la costa de Namíbia, entre el riu Orange, que marca la frontera amb la República de Sud-àfrica, al sud, i el riu Kunene, que marca la frontera amb Angola, al nord.

Té una longitud d'uns 1.600 km, una amplada que varia entre 80 i 200 km i una extensió propera als 80.000 quilòmetres quadrats.

El seu nom, Namib, significa "enorme" en llengua nama.

L'anomenada costa dels esquelets s'estén al llarg de la costa del desert de Namib.

És un indret inhòspit, amb forts vents i intens onatge. Són quasi 1.600 km ininterromputs de zona desèrtica.

A l'època dels vaixells de vela i els bots de rems es produïren moltes desgràcies perquè moltes vegades es desembarcava buscant aigua i queviures, però després el fort onatge tornava impossible tornar als vaixells.

Calia recórrer per terra grans distàncies per trobar un lloc on poder reembarcar.

Encara ara és una costa perillosa i són molts els vaixells que hi han acabat malament.

Les seves restes es troben per la costa a vegades molt a l'interior, pel creixement del desert pel costat del mar.

La fauna a Namíbia, és condicionada per l'escassetat d'aigua. Els animals s'han adaptat a aquestes difícils situacions i tenen característiques que les diferencies dels seus parents a indrets més humits.

Així trobem que els elefants siguin capaços de viure fins a quatre dies sense veure aigua, o l'òrix que tenen un sistema de venes al voltant del cap per mantenir la refrigeració del seu cos.

El principal indret per admirar la fauna és el Parc Nacional Ethosa. El parc és dels més grans d'Àfrica amb 2,27 milions d'hectàrees. Protegit des de 1907.Ethosa vol dir lloc de miratges i és al voltant del salar on es troben més animals.

També destaca la fauna endèmica i adaptada de les sorres del desert, amb abundant presència de llangardaixos, serps i escorpins que són capaços de viure a aquests indrets tant inhòspits

Una reserva extraordinària a Namíbia és la reserva nacional de Cape Cross, on viu una de les més grans colònies de lleons marins del mon, amb uns 100.000 exemplars.

És impressionant l'acumulació d'animals i un verdader espectacle.

Tot i que cal advertir que és un espectacle dur, les cries són aixafades pels mascles, els coiots hi campem mirant de caçar alguna cria, les baralles hi són freqüents i la forta olor del guano es fa sentir a kilòmetres de distància.

L'ètnia himba és una població d'unes 50.000 persones que viuen a la regió de Kunene, abans Kakaholand, i són pastors i recol·lectors seminòmades.

La seva peculiar forma de viure, van sense roba, fora d'uns senzills taparrabos i la seva característica coloració de la pell els fan inconfusibles.

Les dones sobretot, es protegeixen la pell del sol amb una combinació d'ocres, mantega i herbes que acaba tanyin-les amb el característic color rogent.

També els hi agraden molt els collars i braçalets.

La visita a les tribus està controlada i cal col·laborar aportant béns tan econòmics (diners) com productes per tal d'ajudar a i mantenir les seves comunitats.