FETS HISTÒRICS
El mes de març de 1938, la guerra civil arriba a Catalunya, tot i que els bombardejos tan aeris con navals, ja feia molt que es patien. L’ensorrament de front d’Aragó fa que l’exèrcit república quedi molt malmès i debilitat i les forces franquistes entren al territori de Catalunya per diferents indrets.
A les terres de ponent arriben pel Sud a Lleida i Balaguer, i pel nord a través de Pont de Montanyana i el Port de Montllobar arriben als voltants de Tremp, ocupant tots els pobles de la riba dreta i guanyant posicions a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa fins a molt a prop d’Isona.
Els pobles de els pobles d’Orcau, Basturs, Sant Salvador de Toló, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana i les muntanyes de Sant Corneli, la Serra de la Campaneta i el Mont de Conques cauen en mans dels insurgents.
Amb pocs dies el front s’atengué fins a l’hostal Roig, al costat del Port de Comiols per el Sud, i pel Nord fins a les muntanyes per damunt de Sort, Llavorsi i Esterri d’Aneu pel Nord.
Les forces franquistes eren bàsicament la 61 la 62 i la 63 Divisió, amb els carlistes del batallo Oramendi, els falangistes de la 27ª bandera de la Legio i el 150 i el 152e batallo del cos de l’exèrcit del Marroc.
Comandats per els generals Heliodoro Rolando de Tella y Cantos, el general Antonio Sagardía Ramos ( que es fa tristament famós al Pallars, per la seva especial crueltat amb la repressió de tots els que considerà desafectes al Movimiento Nacional, amb incomptables abusos i afusellaments a la població civil) i el General Agustín Muñoz Grandes.
L’exèrcit república desplega per oposar-s’hi els cossos d’exèrcit X i XI, amb una amalgama de forces
de tot tipus, des de l’antiga brigada Durruti, fins a el que hom anomena la quinta del biberó, forces recent reclutades, molt poc entrenades i mal equipades que paguen amb la seva vida, moltes decisions desesperades i desafortunadament malt dirigides.
Els seus comandants son el coronel José Perea Capulino i el tinent coronel Francisco Galán Rodriguez.
El dia 21 de Maig de 1938, la República inicia un fort contraatac per re-conquerí les posicions del Pallars i empenya les forces franquistes cap a l’Arago, pro desprès de fortíssims enfrontaments a indrets com el Sant Corneli, les Roques d’Aulo, el mont de Conques, l’ermita d’Espla, o els voltants de Balaredo no aconsegueixen fer retrocedir als franquistes.
Les posicions queden estabilitzades i s’estableix una guerra de posicions, on els franquistes controlen la carretera i accessos a les principals poblacions com Balaguer, Tremp, Sort, Esterri de Neu i la Vall d’Aran.
La república té moltes dificultats per abastir les línies, en haver de portar els subministraments a les tropes des d’indrets com Sant Joan de l’Erm o el Port del Cantó
La vida a les muntanyes és duríssima per ambdós bàndols, amb dificultats fins i tot per l’abastiment d’aigua.
Aquesta situació es trenca de tant en tant amb petites ofensives republicanes per la Conca d’Allà, incursions a la vall de Cardos i sobretot al principi de la batalla de l’Ebre el juliol de 1938, per distreure forces de l’ofensiva feta a la zona de Gandesa i Miravet.
La batalla de l’Ebre acaba malament per la República pero al Pallars es mantenen les posicions fins als volts de Nadal de 1938, quan els franquistes trenquen les línies per diferents punts i comencen l’ofensiva total sobre la resta de Catalunya.
La ciutat de Barcelona cau el 26 de gener i el 10 de febrer arriben a la frontera francesa.
QUÈ EN QUEDA?
D’aquelles èpoques turbulentes, escampades per les muntanyes varen quedar restes de tota mena, fil ferrades, trinxeres, armes i municions abandonades i molts morts sense enterrar.
Durant molts anys aquells paratges es consideraven maleïts i trigaren força tems a tornar a ser recorreguts.
Les carències i necessitats de la postguerra van fer que molts veïns, es dedicaren a recuperar els materials que podien recuperar com metalls i altres recursos per reaprofitar-los.
Moltes fortificacions es van esberlar per recuperar el ferro que reforçava les estructures i per exemple les perpalines metàl·liques en forma de ele, ens van fer servir (i encara avui dia se’n veuen) per ballar els camps.
Avui en dia, si recorrem aquests indrets, encara podem trobar restes bèl·liques de tota classe, com es veu a les fotografies adjuntes, recopilades per nosaltres sense gens d’esforç.
Hi ha hagut força accidents amb persones que recollien material bèl·lic, per desguàs o col·lecció i cal ser molt prudent, encara hi ha material que pot fer molt de mal.
INDRETS DESTACATS A VISITAR
Us proposem una sèrie d’indrets on trobar restes de les fortificacions.
El fet que el front s’endinsés a les muntanyes, busca’n dominar el paisatge que l’envolta, fa que aquestes posicions, a més de la càrrega històrica ens permeten gaudir dels millors miradors d’aquestes contrades.
En alguns hi podrem arribar amb vehicle, fins a bastant a prop, per altres caldrà calçar-se les botes i encarar muntanya amunt fins a arribar a punts elevats.
Tant des del punt de vista històric com excursionista són indrets força interessants, que segur que fruireu.
- LES ROQUES D’AULÓ
- LA MUNTANYA DE BALAREDO
- SANT CORNELI I LA VALL DE LA PESSONADA
- ELS BUNQUERS DE VILAMUR
- EL MONT DE CONQUES