L'existència d'aquest camí era un autèntic miracle per als habitants dels pobles de Poncebos i Caín de Valdeón. Abans de la seva construcció, la seva única connexió es trobava en un recorregut que superava els 100 quilòmetres, serpentejant al voltant de les majestuoses muntanyes que els envoltaven.
Aquest camí era la seva única esperança de comunicació durant els rígids hiverns, quan els ports de muntanya quedaven tancats a causa de la neu. S'ha de destacar que aquesta nova via va reemplaçar una senda terriblement difícil, que sovint es perdia en diversos trams, tal com ho va descriure Julián Delgado Úbeda en el seu llibre "El Parque Nacional de la Montaña de Covadonga."
El terreny geològic que envolta aquesta ruta està marcat per profundes gorges, precipicis vertiginosos i muntanyes rocoses pràcticament inaccessibles i inhòspites. La construcció del primer camí de Cares va ser tot un desafiament i va requerir l'ús de dinamita i cordes que pengen de penya-segats, les quals s'utilitzaven per transportar els treballadors. Inicialment, aquest camí estret es va crear per a fins de manteniment del canal d'aigua que subministrava Camarmeña i, finalment, les turbines de la central hidroelèctrica de Poncebos. Més de 500 persones van participar en la seva construcció, la majoria d'elles provenien de Galícia i eren especialistes en obres de tunelació. Tràgicament, 11 d'ells van perdre la vida en accidents laborals, molts d'aquests provocats per caigudes al buit.
Més endavant, entre setembre de 1945 i juny de 1950, aquest camí va ser ampliat i condicionat, passant a tenir una amplada d'uns dos metres. En aquesta fase, hi van treballar 45 obrers, i, lamentablement, dos d'ells van perdre la vida en accidents. L'any 2011, un tros de la costa es va ensorrar al nivell d'un túnel del camí, provocant el seu tancament temporal. Aquest incident va portar a la construcció d'un passadís voladís que es desafia el buit per superar la falla. Finalment, el camí va ser reobert el 1 de juliol de 2012, restablint la connexió vital entre aquests dos pintorescs pobles.
La ruta pot ser abordada des de ambdos extrems, ja que l'accés es fa per carretera des de Poncebos, a Astúries, i Caín, a Lleó. A Poncebos, es pren una bona carretera que surt de l'AS-114 a Arenes de Cabrales. Aquí, al pont de Poncebos, també es troba l'aparcament i l'accés al funicular de Bulnes, inaugurat el 2001. Des del mateix pont de Poncebos, es pot prendre un desviament a l'esquerra que travessa el riu Cares pel pont de la Jaya, per arribar a un sender de gran bellesa paisatgística que segueix el riu Bulnes fins al poble de Bulnes, un dels pocs pobles asturians sense accés viari. Des de Bulnes es pot continuar fins al Naranjo de Bulnes, una de les muntanyes més altes dels Picos d'Europa, molt estimada pels amants de l'alpinisme. També es pot accedir a Camarmeña, situada 235 m més amunt que Poncebos, des d'aquí, per una carretera de muntanya de 2,3 km. Hi ha diversos restaurants i hotels a la part inicial de la ruta asturiana.
A l'altre extrem, al petit poble muntanyenc de Caín, accedim en cotxe des de Portilla de la Reina i el port de Pandetrave o, amb més dificultat, a través dels ports de Pontón i Panderrueda. La ruta sol fer-se en un mateix dia, amb un recorregut de 12 km i una durada de 6-8 hores, depenent de la marxa del senderista. Si es camina a bon ritme, es poden fer 2 hores i mitja de Poncebos a Caín. La ruta es pot abordar en ambdós sentits, però la més comuna és de Poncebos a Caín. La primera opció és menys exigent físicament ja que la part més dura és a l'inici, quan les forces estan fresques. Si es fa en un únic sentit, la variant completa és de Posada a Poncebos, amb 21 km sempre en descens seguint el riu Cares.
Comparteix a: