Les Carasses de Barcelona

Les carasses del Barri Gòtic, un testimoni de la història de la prostitució a Barcelona

Les carasses del Barri Gòtic de Barcelona són una curiositat històrica que ens recorda un aspecte poc exemplar de la ciutat: la prostitució.

carrer d'en Carabassa

 

Aquestes carasses, que es troben en diversos llocs del barri, són figures de pedra que representen el cap d'un dimoni, meduses o rostres pecaminosos. La seva funció era indicar la ubicació dels prostíbuls de la ciutat.

La prostitució ha estat una professió present a Barcelona des de l'Edat Mitjana. Durant la Guerra dels Segadors, al segle XVII, la ciutat va ser ocupada per les tropes castellanes, que no eren tolerants amb la prostitució. Per això, les autoritats barcelonines van utilitzar les carasses per indicar als soldats on trobarien aquestes cases de barrets.

 

Mirallers amb Vigatans.

Aquesta és una de les Carassas del Born, situada al carrer Mirallers amb Vigatans.

Es potser la mes  coneguda i fàcil de trobar

carasa c/ Mirallers

el Papamosques

En un dels  carrer més estrets de Barcelona, ens trobem el "Papamosques", que indicava, com deia un refrany popular català, que "al carrer de les mosques, hi ha funció a les fosques"

El nom de "el papamosques", sembla que fa  referència a una figura de la catedral de Burgos que, al marcar les hores, sembla que es menja les mosques

carassa carrer Mosques

La carassa del carrer de les Panses

La carassa del carrer de les Panses és una figura de pedra que representa la cara d'un dimoni que amb el nas indica una direcció . Es troba a la balconada del tercer pis d'un edifici, al carrer de les Panses, 14.

Durant el segle XVII, la prostitució estava regulada per la iglésia i l'estat. Les prostitutes estaven obligades a seguir una sèrie de normes, com ara no perfumar-se ni adonar-se per evitar enganyar els clients. També havien de romandre en un lloc designat i lluny de llocs religiosos i educatius.

La carassa del carrer de les Panses podria haver indicat la planta d'un prostíbul, ja que es troba en un lloc elevat i és fàcilment visible des del carrer. No obstant això, no hi ha proves concloents que ho confirmin.

A més de les carasses, hi havia altres senyals que indicaven la presència de prostíbuls a Barcelona, com ara pintar la part baixa de la porta de vermell o penjar un drap vermell a la finestra.

La carassa del carrer Carabassa

Al carrer Carabassa, entre els dos ponts que la creuen trobem una altre carassa  que marcaria l'ubicació d'un altre prostíbul. Aquesta casa va ser utilitzada fins i tot com a aparador d'exhibició per meretrius en ple segle XX. Es tractava del prostíbul "La Mercè", que estava ubicat al número 44 del carrer Avinyó. Aquest prostíbul era molt popular, i Picasso hi va visitar sovint les dones que van inspirar el seu famós quadre "Les senyoretes d'Avinyó".

Les senyoretes d’Avinyó, una obra cubista i controvertida

Les senyoretes d'Avinyó, obra de Picasso, és una pintura cubista que va revolucionar l'art modern. Pintada el 1907, representa cinc prostitutes en un espai trapezoïdal. Picasso utilitza formes anguloses i contorns marcats per distorsionar les figures i crear una visió fragmentada i multifacètica de la realitat.

L'obra va rebre el seu nom per la relació amb el carrer d'Avinyó de Barcelona, on Picasso tenia el seu estudi. El títol original era "Le Bordel", ja que Picasso es va inspirar en les prostitutes que freqüentaven els bordells de la ciutat.

"Les senyoretes d'Avinyó" va ser una obra revolucionària, però també va generar controvèrsia i rebuig inicial. Va ser un punt de partida per a Picasso i altres artistes cubistes, obrint noves possibilitats per a l'art modern. Avui en dia, es pot veure l'obra a la col·lecció permanent del Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA).

Comparteix a:

Barcelona Tal com va anar

Entre el mite i la història: Les veus que van fundar Barcelona

Explora els mites i la realitat històrica de la fundació de Barcelona, des d’Hèrcules fins a Amílcar Barca. Una crònica fascinant sobre els orígens.

Seguir llegint
Barcelona

El Cor Industrial i Rebel de Barcelona: La Història del Clot.

El barri del El Clot (Barcelona) ha evolucionat des d’un paisatge d’horts i molins irrigats pel Rec Comtal fins a un centre urbà marcat per la industrialització, el ferrocarril i la vida obrera. Aquest recorregut històric revela com la convivència entre fàbriques, habitatges obrers i palaus burgesos va forjar un barri de contrastos, identitat pròpia i gran vitalitat social. En aquest article descobrirem les seves arrels medievals, l’eclosió industrial del segle XIX, la transformació urbana i el ric teixit associatiu que encara avui modela el Clot.

Seguir llegint
Barcelona

El Port de Barcelona

El Port de Barcelona, amb una història que s’estén des del segle XV, és un símbol del desenvolupament econòmic i marítim de la ciutat. Aquest article n’explora l’evolució, des dels primers molls fins a la modernització impulsada pels Jocs Olímpics de 1992, que van obrir el Port Vell a la ciutadania. Actualment, el port és un dels més actius de la Mediterrània, especialment pel tràfic de contenidors i creuers. Tanmateix, el text també reflexiona críticament sobre l’impacte ambiental i social del turisme de creuers massiu, plantejant dubtes sobre la sostenibilitat del model. Les fotografies del Port de Barcelona aporten una mirada visual potent que acompanya la narrativa històrica i urbana d’aquest espai clau per a Catalunya.

Seguir llegint