La simbologia dels dracs a Catalunya és omnipresent i té una llarga tradició que es remunta a l’antiguitat.
El drac és considerat com un gran protector i es troba representat en diversos elements arquitectònics i festius de Catalunya.
La seva presència es troba en balcons modernistes, mènsules romàniques, finestrals medievals i colles d’imatgeria festiva arreu del territori.
Els dracs a Catalunya són vistos com una bèstia dual, que malgrat haver estat perseguida per les autoritats eclesiàstiques, ha sabut guanyar-se l’estima de totes les generacions de catalans.
En l’antiguitat, el drac era considerat com una força primigènia associada a la saviesa i el poder, i aquesta imatge va perdurar a Catalunya des de l’arribada dels fenicis al voltant de l’any 600 aC.
Diverses civilitzacions posteriors, com els grecs, etruscos, romans i sarraïns, també van tenir una visió positiva del drac.
La simbologia del drac català no es caracteritza per la seva morfologia, sinó pels símbols que transmet.
És considerat un gran protector del coneixement i la il·luminació, per això es troba present en balcons, portes, esglésies, finestres, escales, entre altres llocs.
La introducció dels dracs a Catalunya va estar estretament lligada als bestiaris, llibres que representaven i descrivien diverses criatures, incloent-hi els dracs.
Els bestiaris van proliferar amb l’invent de la impremta al segle XV i van influir en les produccions artístiques de Catalunya.
Alguns dels bestiaris catalans conservats, com el Manuscrit 75 i el Manuscrit 87, presenten versions catalanes del Bestiari toscà i contenen descripcions i moralitzacions detallades sobre els dracs
Malgrat que el cristianisme va promoure una visió malèfica dels dracs durant l’edat mitjana, aquesta criatura va continuar present en els seguicis populars.
Les autoritats eclesiàstiques no van poder eliminar la fascinació que la gent sentia envers els dracs, i en lloc de combatre-la, van optar per incorporar-los en l’entremès de l’infern en les representacions de la batalla de Sant Miquel i els àngels contra Llucifer i els diables.
Aquesta solució alternativa va permetre que els dracs continuessin formant part del seguici popular.
Els dracs a Catalunya són considerats un símbol identitari i estan estretament vinculats a les festes populars.
Diverses ciutats catalanes tenen dracs documentats des de segles passats, com Barcelona, Montblanc, Igualada, Vilafranca del Penedès, Solsona i la Bisbal. El protocol del Corpus a Solsona.
El Drac a Barcelona, és considerat el símbol mitològic per excel·lència.
Més de 400 representacions de dracs es troben amagades a les façanes, temples, parcs i fonts de la ciutat.
El Drac és un monstre poderós, associat a la vigília i la saviesa, ja que sempre guarda un gran tresor.
La paraula “drac” prové del grec i significa “serp d’aigua”, revelant així una connexió amb el mite de les serps marines.
El mite del Drac té els seus orígens en diverses tradicions.
A la Bíblia, al llibre d’Isaïes, es fa referència al Leviatà, un monstre marí que devorava les persones.
A la Grècia pagana, el mite d’Andròmeda també presenta similituds, amb la protagonista lligada esperant ser devorada fins que és rescatada per un heroi.
En la tradició cristiana, el Drac simbolitza el mal i el dimoni. L’aversió als rèptils al cristianisme es remunta a la Bíblia, amb el cas de la serp que tempta Eva.
El Drac és representat com una serp amb ales que escup foc per la boca.
Sant Jordi i la Llegenda
Sant Jordi és el sant patró de Catalunya i una figura clau en la llegenda del Drac.
En aquesta història, Sant Jordi salva una ciutat que encara no havia abraçat el cristianisme, alliberant-la de les forces negatives.
Després de derrotar el Drac, tots els habitants, incloent-hi el rei, la reina i la princesa, es converteixen al cristianisme.
Simbolisme
Les figures mítiques i llegendàries que lluiten contra dracs simbolitzen la regeneració i l’establiment del bé contra el mal, la vida espiritual enfront de la material.
Patró de Catalunya:
La llegenda de sant Jordi és especialment rellevant a Barcelona, una de les grans capitals mediterrànies.
Sant Jordi és considerat el sant més important d’aquesta regió i ha estat patró d’Armènia, Catalunya, Anglaterra, Rússia, Gènova i Venècia.
La Renaixença i Sant Jordi
Durant el segle XIX, amb l’aparició del moviment cultural de la Renaixença, Catalunya va recuperar el mite de Sant Jordi i el va incorporar a la seva tradició adaptant-lo als nous temps.
Sant Jordi es va convertir en patró de la Generalitat i, posteriorment, en patró de Catalunya.
Representacions de Sant Jordi
A Barcelona, Sant Jordi és representat en diverses ubicacions destacades.
A molts indrets hi trobarem representacions de dracs i de Sant Jordi, són especialment abundants a les finques modernistes del Passeig de Gràcia i la Rambla Catalunya.
Resum sobre els dracs:
- El drac és un animal mitològic present en diverses cultures de tot el món, especialment a Europa i Àsia.
- Descripció dels dracs: són serps enormes, amb ulls flamejants, banyes, potes amb urpes de lleó, ales i cos cobert d’escames. Sovint s’assemblen més a ocells que a rèptils.
- Característiques dels dracs catalans: poden emetre un alè fètid i són defensors de tresors.
- Els dracs són salvatges i despietats, maten ramats i custodien grans tresors. També són considerats éssers poderosos i savis.
- Sant Miquel i Sant Jordi són dos sants que han lluitat contra els dracs.
- El simbolisme del drac és el de la lluita i la protecció. És guardià de tresors i pot representar un equilibri entre bellesa i lletgesa.
- Els dracs tenen una presència destacada en la mitologia egípcia, on apareixen com Apep, una serp gegant que simbolitza el mal.
- En moltes cultures orientals, com la xinesa i la japonesa, els dracs són reverenciats com a símbols de les forces primitives de la natura i són considerats criatures benèvoles i portadores de bona fortuna.
- Els dracs orientals no escupen foc ni tenen ales, però tenen altres característiques com corns de cérvol, cap de cavall i coll de serp.
- Els dracs simbolitzen el poder espiritual i terrenal, el coneixement i la força.
- El drac és considerat un símbol imperial a la Xina i ha estat emprat com a insígnia de la família imperial japonesa.
- També hi ha dracs a Corea, que tenen caràcter positiu.
- Els dracs són representats amb escates i corns, i tenen una perla a la gola que simbolitza el poder del sol i és considerada la pedra més sagrada i preciosa.
En resum, els dracs són criatures mítiques que apareixen en diverses cultures amb diferents simbolismes associats, com la protecció, la lluita, el poder i la saviesa.
Tant en cultures occidentals com orientals, els dracs tenen un paper destacat i són reverenciats com a criatures especials.
