Les bruixes, una llegenda de maldat.
Les bruixes, dones amb poders màgics, aliades del dimoni, que es poden transformar en animals com ara els gats negres, volar muntades amb cavalls o escombres, són una constant a la cultura europea des de l'edat mitjana fins fa molt poc anys.
Però que hi ha de cert i d'on surt aquesta creença que tantes desgràcies i morts portarà al llarg dels anys?
Des dels temps primitius, els humans saben que han de defensar-se de possibles amenaces, animals salvatges, fenòmens naturals, la fam, ..i també d'altres humans que poden fer-los mal.

Algunes d'aquestes amenaces són evidents i fàcils d'identificar (p.ej. els animals salvatges), però ni d'altres que costa atribuir-les un origen concret...

Que fa que un infant desaparegui, que un membre de la comunitat emmalalteixi i mori sobtadament, que les reserves de menjar es facin malbé o que un llamp els hi mati el remat?

Especialment, la por que els nens petits els hi passi alguna cosa, que algú els hi faci mal..

Tot això crea la necessitat de trobar a qui culpar de totes les desgracies i a qui millor que a aquelles dones que potser són una mica diferents de la suposada normalitat de la comunitat.
Primer perquè són dones, les persones més dèbils del grup.

Segon en molts casos, per la ignorància que fa veure coses màgiques on no hi més que coneixements. Moltes dones que per tradició són les encarregades de guarir els malalts, van desenvolupant coneixements com l'elaboració de fàrmacs, ungüents o remeis que van adquirint per experiència pròpia i també per herència entre mares i filles.. (Aquella família... totes bruixes..)

Els grecs amb les seves teories filosòfiques, troba'n explicacions en forma de llegendes de l'Olimp, com la que conta la creació de la temible figura de Lamia (dona meitat donzella, meitat serp amb algunes representacions que és al que s'endú als fills, els assassina i es veu la sang. Segons aquesta llegenda a l'Olimp el Gran Déu Zeus, casat amb Hera li és infidel amb Lamia i en te diversos fills.
Hera despetjada, es venja matant als fills producte d'aquest adulteri i aconsegueix que Lamia sigui expulsada de l'Olimp.
Aquesta terrible venjança fa embogir Lamia, que expulsada al món dels humans es torna un sinistre personatge que segresta i mata les criatures, sobretot si la mare, alguna vegada ha amenaçat a les criatures amb expressions de "a veure si un diu se te'n duen" amb la intenció de posar amb regla algun comportament incorrecte de la mainada, però sense més intenció per atemorir-los.

Lamia, el mal, és capaç d'apoderar-se de l'esperit d'algunes dones i fer- les servir per a les seves malifetes.
Aquest ésser malvat associat al mal s'instal·la al subconscient d'una societat molt poc formada i normalment amb moltes dificultats a la seva vida diària.
Que més fàcil que atribuir tots els mals a algú , assenyalant-lo com a posseït pel mal més absolut.
L'Església catòlica veu també una oportunitat de prendre el control i comença a perseguir aquelles persones que li discuteixen l'influència.. Una remeiera que guareix malalts pot posar en qüestió algunes veritats de l'església i les seves veritats divines...Una persona que qüestiones l’ordre que l’església volia imposar, desafiant al seu marit, o vivint una vida independent era vista com un amenaça.

El Papa Joan XXII ( 1249-1334) i posteriorment el Papa Innocenci VII (1438-1492) expel·leixen sendes butlles que marcan el tractament institucional de la bruixeria al considerar-la herètica i facultar al Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició la facultat per perseguí-la.
L'any 1489 un tractat sobre la influència dels dimonis sobre les bruixes
" De Lamiis ey pythonicis mulieribus " escrit pel teòleg Ulrich Molitor (c.1442-c. 1507) i dirigit especialment als jerarques eclesiàstics crea una opinió oficial de l'Església i provoca una autèntica caça de bruixes a tot el món cristià. 

No hi dates fiables de la repressió exercida sobre les dones acusades de bruixes, però una aproximació estima en més de 100.000 les dones executades a tot Europa. Unes 50 a Catalunya.
El poble de Centelles té fama de tenir bruixes. Es diu que vivien en coves al voltant del poble i que hi feien rituals satànics.
D'aquí venen rodolins com: De Centelles, bruixes totes elles o Centelles, terra de bruixes
A Centelles hi ha constància de l'execució d'una dona que fou penjada al Pla de les Forques i d'una altra dona anomenada na Payrona, que va morir a les presons dels comptes de Centelles complint condemna per bruixeria.

Per sort aquelles persecucions van acabar i ara a molts indrets es vol reivindica la figura de la bruixa, com un personatge de la cultura popular, es fan festes, fires, es reprodueixen fins i tot rituals per tal d'esborrar una vergonya històrica que va ser culpar a unes persones que com a molt eren diferents de tots el mal de la societat.