
La ruta de les bruixes de Centelles és un recorregut circular pels voltants del poble que ens permet visitar diversos indrets d'interès paisatgístic i històric. Aquesta ruta ens recorda els temps foscos i tenebrosos en què la ignorància, el poder desmesurat de l'església i la por van generar mites sobre poders sobrenaturals, i van conduir a la persecució de dones marginades i considerades estranyes per la seva manera de viure i pels seus coneixements beneficiosos per a la salut.
La ruta comença a Centelles, i es pot arribar-hi amb vehicle propi o en tren a través de la línia Renfe. El primer indret que visitarem és la casa de colònies de Mas Banyeres, una antiga casa senyorial que es troba molt a prop del cercle de les bruixes. Aquest indret del bosc, on els arbres formen un cercle, s'ha fet servir i encara es practiquen rituals màgics i esotèrics.

Seguint la ruta, passarem per indrets que ens portaran a la història de les bruixes, com els penya-segats dels cingles del Bertí i les formacions rocoses dels Caixals Corcats, que són indrets molt inspiradors. També passarem per diversos masos i per la font calenta, un altre indret amb reminiscències de la bruixeria.

Seguint la ruta, arribarem a la riera de la Llavina, amb les seves fonts, i després visitarem el rellevant molí de la Llavina, de gran importància històrica i ara dedicat a l'elaboració i degustació de formatges.

Finalment, des del molí, caminarem fins a Centelles travessant el polígon industrial. En definitiva, la ruta de les bruixes de Centelles és una manera fascinant d'explorar la natura i la història d'aquesta zona, mentre aprenem sobre la persecució injusta de les dones considerades bruixes en temps passats.

Centelles

Moli de l'Estrada

Mas Banyeres

Balmes Corcades
Les bruixes, una llegenda de maldat.
Les bruixes, dones amb poders màgics, aliades del dimoni, que es poden transformar en animals com ara els gats negres, volar muntades amb cavalls o escombres, són una constant a la cultura europea des de l'edat mitjana fins fa molt poc anys.
Però que hi ha de cert i d'on surt aquesta creença que tantes desgràcies i morts portarà al llarg dels anys?
Des dels temps primitius, els humans saben que han de defensar-se de possibles amenaces, animals salvatges, fenòmens naturals, la fam, ..i també d'altres humans que poden fer-los mal.
Algunes d'aquestes amenaces són evidents i fàcils d'identificar (p.ej. els animals salvatges), però ni d'altres que costa atribuir-les un origen concret...
Que fa que un infant desaparegui, que un membre de la comunitat emmalalteixi i mori sobtadament, que les reserves de menjar es facin malbé o que un llamp els hi mati el remat?
Especialment, la por que els nens petits els hi passi alguna cosa, que algú els hi faci mal..
Tot això crea la necessitat de trobar a qui culpar de totes les desgracies i a qui millor que a aquelles dones que potser són una mica diferents de la suposada normalitat de la comunitat.
Primer perquè són dones, les persones més dèbils del grup.
Segon en molts casos, per la ignorància que fa veure coses màgiques on no hi més que coneixements. Moltes dones que per tradició són les encarregades de guarir els malalts, van desenvolupant coneixements com l'elaboració de fàrmacs, ungüents o remeis que van adquirint per experiència pròpia i també per herència entre mares i filles.. (Aquella família... totes bruixes..)
Els grecs amb les seves teories filosòfiques, troba'n explicacions en forma de llegendes de l'Olimp, com la que conta la creació de la temible figura de Lamia (dona meitat donzella, meitat serp amb algunes representacions que és al que s'endú als fills, els assassina i es veu la sang. Segons aquesta llegenda a l'Olimp el Gran Déu Zeus, casat amb Hera li és infidel amb Lamia i en te diversos fills.
Hera despetjada, es venja matant als fills producte d'aquest adulteri i aconsegueix que Lamia sigui expulsada de l'Olimp.
Aquesta terrible venjança fa embogir Lamia, que expulsada al món dels humans es torna un sinistre personatge que segresta i mata les criatures, sobretot si la mare, alguna vegada ha amenaçat a les criatures amb expressions de "a veure si un diu se te'n duen" amb la intenció de posar amb regla algun comportament incorrecte de la mainada, però sense més intenció per atemorir-los.
Lamia, el mal, és capaç d'apoderar-se de l'esperit d'algunes dones i fer- les servir per a les seves malifetes.
Aquest ésser malvat associat al mal s'instal·la al subconscient d'una societat molt poc formada i normalment amb moltes dificultats a la seva vida diària.
Que més fàcil que atribuir tots els mals a algú , assenyalant-lo com a posseït pel mal més absolut.
L'Església catòlica veu també una oportunitat de prendre el control i comença a perseguir aquelles persones que li discuteixen l'influència.. Una remeiera que guareix malalts pot posar en qüestió algunes veritats de l'església i les seves veritats divines...Una persona que qüestiones l’ordre que l’església volia imposar, desafiant al seu marit, o vivint una vida independent era vista com un amenaça.
El Papa Joan XXII ( 1249-1334) i posteriorment el Papa Innocenci VII (1438-1492) expel·leixen sendes butlles que marcan el tractament institucional de la bruixeria al considerar-la herètica i facultar al Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició la facultat per perseguí-la.
L'any 1489 un tractat sobre la influència dels dimonis sobre les bruixes
" De Lamiis ey pythonicis mulieribus " escrit pel teòleg Ulrich Molitor (c.1442-c. 1507) i dirigit especialment als jerarques eclesiàstics crea una opinió oficial de l'Església i provoca una autèntica caça de bruixes a tot el món cristià.
No hi dates fiables de la repressió exercida sobre les dones acusades de bruixes, però una aproximació estima en més de 100.000 les dones executades a tot Europa. Unes 50 a Catalunya.
El poble de Centelles té fama de tenir bruixes. Es diu que vivien en coves al voltant del poble i que hi feien rituals satànics.
D'aquí venen rodolins com: De Centelles, bruixes totes elles o Centelles, terra de bruixes
A Centelles hi ha constància de l'execució d'una dona que fou penjada al Pla de les Forques i d'una altra dona anomenada na Payrona, que va morir a les presons dels comptes de Centelles complint condemna per bruixeria.
Per sort aquelles persecucions van acabar i ara a molts indrets es vol reivindica la figura de la bruixa, com un personatge de la cultura popular, es fan festes, fires, es reprodueixen fins i tot rituals per tal d'esborrar una vergonya històrica que va ser culpar a unes persones que com a molt eren diferents de tots el mal de la societat.
Refranys populars sobre bruixes
Les creences populars sobre bruixes han estat una part important de la cultura catalana durant segles. Molts refranys i dites populars han sorgit a partir d'aquestes creences i s'han transmès de generació en generació. Aquí en teniu alguns exemples:
- "Qui no té de bruixes, té de bojos." Aquest refrany fa referència a la idea que tothom té alguna cosa estranya o inesperada en la seva vida, i que pot ser atribuïda a l'acció de les bruixes o altres forces sobrenaturals.
- "Bruixa peluda, mala persona." Aquesta dita popular fa referència a la idea que les bruixes tenen una aparença física diferent de la resta de les persones, i que això és un signe de maldat i mala intenció.
- "La bruixa riallera, la mort ben certa." Aquest refrany fa referència a la idea que les bruixes són capaces de predir el futur i que, si una bruixa riu, és un mal presagi que indica la mort imminent.
- "Les bruixes mai no moren, només canviem de forma." Aquesta dita popular fa referència a la idea que les bruixes són immortals i que, encara que puguin ser condemnades a mort per les autoritats, sempre tornen sota una altra forma o encarnació.
- "Bruixa que no es veu, cor que no es sent": Aquest refrany fa referència al fet que algunes persones poden ser malvades i perjudicials, tot i que no ho mostren obertament.
- "Com més bruta la bruixa, més grossa la garrofa": Aquest refrany insinua que les persones més dolentes i malvades són sovint les més benestants i poderoses, però a la llarga el seu destí no serà bo.
- "La nit de les bruixes, tots els gats són pardals": Aquest refrany indica que en situacions de confusió i desordre, les persones poden fer judicis equivocats o ser enganyades.
- "Bruixa riallera, o plou o neva": Aquest refrany fa referència al fet que les bruixes, en la imaginació popular, poden influir en el clima i les condicions meteorològiques.
- "Bruixa que no vol ser vista, pel camí es desvia": Aquest refrany insinua que les persones que tenen coses a amagar sovint intenten evitar la detecció o la vigilància.
- "Bruixa amb morter, cada any en té un fill": Aquest refrany fa referència a la creença popular que les bruixes eren capaces de tenir relacions sexuals amb dimonis o altres éssers sobrenaturals i d'aquesta manera engendrar fills estranys.
- "Bruixa desvetllada, foc i fum a casa": Aquest refrany insinua que les persones que es dediquen a pràctiques bruixoles poden provocar desgràcies o danys als altres.
- "Bruixa que es pentina, al seu fill deixa la ruïna": Aquest refrany fa referència al fet que les persones que posseeixen poders màgics poden sovint utilitzar-los per obtenir beneficis personals, sense tenir en compte les conseqüències per als altres.
- "Bruixa que té jardí, mai no té prou remei": Aquest refrany insinua que les persones amb molts recursos o avantatges sempre volen més i mai estan satisfetes.
- "Qui veu una bruixa, té set dies de por; qui la toca, en té trenta": Aquest refrany fa referència a la creença popular que les bruixes eren criatures perilloses i que el contacte amb elles podia portar desgràcies o mals de cap.
Altres dites populars referides a la bruixeria a Catalunya són les següents:
- "Quan el dimoni no té res a fer, mata mosques amb el cua."
- "Qui no té de bruixa, té de covarda."
- "Qui vol passar per savi, que vagi a la bruixa i aprengui."
- "Qui no creu en bruixes, no en veu mai."
- "Les bruixes es pentinen amb pentes de ferro."
- "L'endemà de Sant Joan, la bruixa torna al seu cau."
- "Si una bruixa t'ha fet mal, torna-li el mal amb un collaret."
- "La bruixa quan és vella, tot ho sap i tot ho sent."
- "Si veus una bruixa, no li tinguis por, perquè el que pot fer és ben poc."
- "Les bruixes a l'altar i els dimonis a l'infern."
- "Les bruixes no moren, només es transformen."
- "Les bruixes ballen amb els dimonis a la nit de Sant Joan."
- "Les bruixes volen a la nit en forma de corb o de llebre."
- "Les bruixes són com les rates, que no les veus fins que no les tens damunt."
- Plou i fa sol, les bruixes es pentinen
- Plou i fa sol, les bruixes van al ball
- Plou i fa sol, les bruixes es pentinen i fan dol
- Plou i fa sol, les bruixes netegen el seu drap blanc
- Plou i fa sol, les bruixes surten de vol
- Plou i fa sol, les bruixes s'ho passen bé en un revolt
- Plou i fa sol, les bruixes planten el seu tol
Bibliografia
- Amades, Joan. Costumari Català. Edicions 62, 1982.
- Gavaldà, M. A. Bruixes i bruixeria a Catalunya. Pagès editors, 2007.
- Guinot, Enric. Bruixes i bruixeria a la Catalunya del segle XVII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015.
- Palou, Joan. "Les bruixes a Catalunya: un fenomen social i cultural." Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 2004.
- Vilaró, Albert. "Les bruixes a Catalunya durant l'Edat Moderna: Una anàlisi dels processos de Perpinyà (1595-1670)." Revista d'Història Moderna, 2009.
Les bruixes són un element present en la cultura popular de molts països, i Catalunya no n'és una excepció. En la història de la comarca d'Osona, on es troba el municipi de Centelles, les bruixes han estat sempre presents i han estat objecte de moltes llegendes i supersticions.
Les bruixes eren dones que, segons la creença popular, tenien pactes amb el diable i eren capaces de fer mal a la gent a través de conjurs i encanteris. Es deia que podien fer malalties, maldecirs, fer mal de ulls o fins i tot controlar el temps.
A la zona de Centelles, s'han registrat diversos casos d'acusacions de bruixeria durant els segles XVII i XVIII. Això es deu en gran part a la por i la superstició que envoltaven les dones que es dedicaven a l'ús de les plantes i les herbes amb finalitats curatives.
Però les bruixes també eren vistes com a figures poderoses i màgiques, capaces de guiar les persones pel camí correcte i de realitzar miracles. En moltes llegendes, són presents com a figures positives, que ajuden els protagonistes en les seves aventures.
La Ruta de les Bruixes de Centelles, que esmentava anteriorment, és una proposta que busca recuperar la figura de les bruixes i la seva relació amb el territori. A través d'una caminada per indrets plens de llegenda i misteri, es pot conèixer la història i la cultura popular de la zona.
En resum, les bruixes són una part important del patrimoni cultural i històric de Catalunya, i encara avui en dia són presents en la imaginació col·lectiva. Descobrir les llegendes i les històries que envolten les bruixes pot ser una experiència enriquidora, que ens permet conèixer millor la nostra cultura i les nostres arrels
Comparteix a: