La Serra de Boumort és un important macís muntanyós, a cavall de l’Alt Urgell i els Pallars. És un territori molt ample i segurament un dels indrets menys poblats de Catalunya.
Antigament, la muntanya va tindre alguna activitat humana, tot i l’extrema duresa del territori, amb neu força sovint a l’hivern i una calor molt considerable a l’estiu.
Actualment, només algunes pistes forestals obertes al públic, permeten acostar-se al macís. Hi existeixen algunes restriccions per ser reserva nacional de caça.
L’absència quasi total d’allotjament dintre del parc, a excepció del refugi Cuberes i algunes bordes i la prohibició d’acampar, fan força difícil plantejar-hi segons quines travesses o ascensions.
Amb tot és un indret molt recomanable perquè reuneix elements tant de paisatge, de fauna, botànics i fins i tot, històrics i mereix la nostra atenció.
Un dels pocs indrets, on allotjar-se dintre del macís
Despoblat quan la guerra civil arriba als seus territoris l’any 1938, aquí es crea el front del Pallars. Els civils són evacuats de la regió i a l’acabar la guerra no hi torna quasi ningú.
La poca activitat agrícola i ramadera existent fins llavors, pràcticament desapareix i la natura recobra el seu territori. Els camins desapareixen i la fauna es fa força abundant.
Fortificacions i restes de la batalla, als voltants de l’ermita d’Esplá
La torre de Senyús és una torre de guaita medieval situada a un indret solitari i feréstec de la serralada.
Els voltors són els reis del Boumort. Segons l’època de l’any poden arribar-se a veure les quatre espècies que habiten a la península Ibèrica, el voltor comú, el voltor negre, i el trencalòs de forma permanent, i l’aufrany quan passa l’estiu a casa nostre.
Itinerari a wikilock a la Torre de Senyús
