Capitols
ToggleEL QUEBEC
El Quebec està situat a l'est del Canadà, envoltat per la província d'Ontàrio i la badia de Hudson a l'oest, per les províncies de Terranova i Labrador i de Nova Brunsvic a l'est, els Estats Units (els estats de Maine, Nou Hampshire, Vermont i Nova York) al sud i l'oceà Àrtic al nord.
És la província més extensa del Canadà, és un vast territori, aproximadament 2,8 vegades l'estat francès, la major part del qual es troba poc poblat.
Amb una població de 8 milions d'habitants es l'única província de Canadà reconeguda com a nació per la Càmera dels Comuns de el Canadà.
Coneguda també com a <<la belle province>>, és de parla majoritàriament francesa.
El primer explorador que va arribar al Quebec, va ser Jacques Cartier, l'any 1534 i establí a l'actual població de Gaspe un primer assentament, prenent possessió d'aquelles terres en nom de França.
La Gran Bretanya va prendre possessió de Nova França, l'actual Quebec, pel Tractat de París, el 1763, en considerar que prefereixen conservar l'illa de Guadalupe, productora de sucre, que aquelles terres gelades que no consideren gaire importants.
És un estat molt diferenciat de la resta del Canadà hi ha estat immers en dos referèndums d'autodeterminació.
A l'últim, l'any 1995, els independentistes es quedaren a menys d'un punt de aconseguir la majoria.
La capital de la província de Quebec, és la ciutat de Quebec, tot i que la més gran es Mont-Real, que és la segona ciutat del món on es parla francès.
CIUTAT DE MONT-REAL
Mont-real (oficialment, i en francès, Montréal, en anglès, Montreal) és la ciutat més gran de la província del Quebec (Canadà), la segona ciutat francòfona del món, i la segona ciutat canadenca en població i importància; la seva àrea metropolitana té 4 milions d'habitants. Mont-real és alhora una regió administrativa quebequesa. Està situada a l'illa de Mont-real a la confluència del riu Sant Llorenç i del riu dels Outaouais, a 246 km al sud-oest de la Ciutat de Quebec, la capital de la província, i a 202 km d'Ottawa, la capital del Canadà. És un dels principals centres industrials, comercials i culturals d'Amèrica del Nord.
Fundada el 1642, Mont-real va ser una de les primeres ciutats del Canadà. Des de llavors, i fins a la dècada de 1960, va ser el principal centre financer i industrial del Canadà, així com la major ciutat del país. Considerada fins llavors la capital econòmica del Canadà, també era considerada una de les ciutats més importants del món. No obstant això, durant la dècada de 1970, l'anglòfona Toronto li va arrabassar el lloc de capital financera i industrial del país.
CIUTAT DE QUEBEC
La ciutat de Quebec és un dels assentaments europeus més antics del Canadà. A l'arribada de Jacques Cartier a la zona, en 1535, l'emplaçament de l'actual Quebec era una poblat dels indis Hurons anomenada "Stadaconé". És aquest emplaçament al qual sembla referir-se el nom del Canadà. "Kanata" és una paraula en iroqués que significa "poble" i que era utilitzada per els Hurons per a referir-se a Stadaconé, tal com va sentir Jacques Cartier.
La ciutat vella (Vieux Québec), Patrimoni de la Humanitat des de 1985, constitueix el sector més interessant de la ciutat. està situada a l'est de les muralles i arriba fins al riu Sant Llorenç. La part situada en el cim dels penya-segats de Cap Diamant es denomina Haute Ville (Ciutat Alta), mentre que l'a els seus peus, entre els penya-segats i el riu és coneguda com Basse Ville (Ciutat Baixa).
Les fortificacions de Quebec que encara es conserven i que envolten el nucli antic fan de Quebec l'única ciutat americana emmurallada al nord de Mèxic.
LA GUESPÉSIE
La península de Gaspé ocupa una superfície de 30.341 km² (que és similar a la de Catalunya); està habitada per unes 100.000 persones.
Engloba la Gespèsia administrativa (Gaspésie–Îles-de-la-Madeleine) i una part de la regió administrativa del Bas-Saint-Laurent.
La Península de Gaspé és creuada per la gran serralada dels Apalatxes, que s'estén al llarg de 2.400 km, des de Terranova fins a Alabama, als Estats Units.
Són muntanyes geològicament molt antigues i les seves cotes, relativament baixes.
Al Parc Nacional de la Gespesie, el cim dominant és el Mont Albert (1050 m), sense dificultat tècnica, però força llarg d'assolir.
Per aquestes muntanyes hi són abundants els ants i també els ossos negres.
Al vídeo, sobre aquestes línies podem veure un os negre salvatge, alimentat per atreure'l a un aguait preparat per observar fauna.
A les fotografies podem veure l'immensitat d'aquestes muntanyes, on vàrem sentir força respecte en quedar-nos absolutament sols a la baixada del Mont Albert.
ÎLE BONAVENTURE
L'illa de Bonaventure a la regió de la Gaspésie, al Quebec, a només 2 km de la localitat de Percé és un santuari per les aus migratòries i un dels millors indrets on podem veure de molt a prop una de les colònies de mascarells més grans del món amb més de 200.000 individus.
Els colons del sud d'Irlanda van arribar a principis dels anys 1790. Peter Du Val, nascut a Jersey, va crear una empresa pesquera abans de 1819,la població va augmentar a una mica, però l'empresa va durar fins a 1845.
L'illa va esdevenir un santuari d'aus migratòries l'any 1919 per la Convenció sobre Aus Migratòries de 1916 entre el Canadà i els Estats Units.
La província del Quebec va adquirir la propietat de tota l'illa per l'acte d'expropiació en 1971, i decreta el desallotjament de tota la població.
En aquest moment aproximadament 35 famílies es van veure obligades a traslladar-se a un altre lloc, es va desallotjar a tots els residents.
Més tard la Província de Quebec va agrupar juntament la Roca de Percé i l' Illa de Bonaventure l'any 1985 creant el Parc Nacional actual.
L'espècie més abundant al Parc són els Mascarells Atlàntics o senzillament Mascarells (Morus bassanus).
Són uns ocells bastants grans amb una envergadura els adults de 164-180 cm i un pes entre els 2,3 kg i els 3,6 kg.
La colònia de cria de l'ille de Bonaventure acull al voltant de 200.000 exemplars
RIU SANT LORENZO
El riu San Lorenzo desguassa al mar els ingents sobrants dels Grans Llacs Nord Americans i la seva desembocadura és considerada l'estuari més gran del món amb més de 250.000 km².
És un gran mar interior de poca profunditat, aigües molt fredes per la presència del corrent fred del Labrador, baixa salinitat per l'aportació del riu i la congelació de la seva superfície durant diversos mesos l'any.
Aquestes especials característiques fan que el Golf de Sant Lorenzo, sigui un verdader santuari pels mamífers marins en trobar-hi les condicions òptimes d'alimentació, temperatura de l'aigua, nutrients i profunditat.
A la bocana del Sagenay i el riu Sant Lorenzo la petita localitat de Tadoussac és la capital del turisme per l'observació de balenes.
L'aiguabarreig del riu San Lorenzo aquí ja majoritàriament d'aigua salada, amb el riu Sagenay d'aigües fredes i dolces creant un entorn molt favorable.
L'any 1534, l'explorador Jacques Cartier va prendre oficialment aquestes terres en nom de Francisco I de França i és considerat el descobridor d'aquests paratges pels europeus.
Una de les primeres colònies establertes, més bé un punt d'intercanvi amb els natius iroquesos, va ser fundada precisament a Tadoussac per la seva situació a la confluència del Riu Sant Lorenzo i el Seguenay.
El riu Sant Lorenzo es una via natural fonamental per accedir a l'interior del continent Nord Americà i en el seu estat original permetia als vaixells oceànics arribar només fins a la ciutat de Quebec.
L'any 1825 és inaugurat el canal de Lachine, que permet arribar fins a Montreal i després de diverses obres l'any 1959 s'obre a la navegació el canal dels Grans Llacs.
Tadoussac va ser un punt comercial molt important fins a l'any 1859 en què tanca la Companyia de Hudson.
Però ja el turisme incipient es va fixar en aquests paisatges impressionants i l'any 1864 s'inaugura el Gran Hotel de Todoussac.
L'hotel es fa mundialment conegut amb el rodatge de la pel·lícula
"Hotel New Hampshire" l'any 1981
Al Golf del San Lorenzo si poden veure una gran diversitat de cetacis marins com la balena blava (la més gran del món), minke, roncual comú, la balena franca del Nord, les característiques balenes, beluga de color blanc i una gran variat d'altres cetacis com dofins, orques o catxalots.
Tot l'indret és protegit dins del Parc Marí de Saguenay-Saint-Laurent.
Per veure les balenes, de tots els ports dels voltants surten excursions, especialment de Tadoussac, sigui amb grans vaixells o petites llanxes pneumàtiques que poden acostar-se seguin una estricta regulació.
Al Riu Sant Lorenzo tenim l'oportunitat de poder-les veure també des de la mateixa costa, doncs s'acosten d'una manera inimaginable a molts indrets. Seguint la costa hi ha diversos indrets com als voltants de Les Escoumins on es pot gaudir asseguts a les roques i penya-segats.
El Riu Sant Lorenzo té una activitat marítima molt important.
Al voltant de 6.400 vaixells comercials passen cada any per l'estret de Cabot, entrada i sortida principal a mar oberta.
Tot i la tecnologia actual el riu Sant Lorenzo és un dels canals més perillosos del món, les marees poden pujar més de 6 metres, els corrents són canviants i multidireccionals, la visibilitat pot ser quasi inexistent per les boires i a l'hivern el gel encara hi posa més perill.
És per això, que entre Les Escoumisses i Montreal tots els vaixells comercials de més de 30 metres, han de ser pilotats per personal qualificat.
FAUNA CANADA
Gran part de l'immens territori del Canadà és totalment salvatge i molt poc habitat.
Els boscos són majoritàriament de pins, avets, cedres i pícees.
La fauna és molt similar a la que existeix a l'Europa del nord i el Nord d'Àsia.
Hi abunden els cérvols, els ants, els llops, coiots, mapatges els ossos negres, els ossos Grizzly i a les regions àrtiques l'os blanc.
També existeix una gran quantitat d'aus, moltes d'elles migradores que es desplacen a les regions àrtiques a l'estiu i abundants quantitats d'àguiles, pigards i aus marines.
A les fotografies i vídeo poden veure, l'imponent os grizzly, el mapatge, el puma americà i l'àguila pescadora. (la mateixa que forma part de l'escut dels Estats Units).
Van ser presses a un refugi de fauna salvatge
Comparteix a: