l’Alguer

La ciutat de l'Alguer, situada a l'illa de Sardenya, és un territori de llengua catalana. Situada a la badia del mateix nom, va ser un important port de la Mediterrània al llarg de molts segles. Es creu que va ser fundada al segle XIII, per la família genovesa dels Dòria. L'any 1353, després de llars setges a la guerra veneciana-genovesa, foren els estols catalans que aconseguiren el control de la ciutat i la convertiren fins al 1720,en un centre de vital importància per la Corona Catalana-Aragonesa. Amb la decadència provocada per la Guerra de Successió espanyola, passa a ser controlada pel Piemont. 

Amb aquests canvis la ciutat per importància i cau amb una greu decadència.

Els camins polítics i comercials entre els territoris catalans quedaren distanciats durant molts anys i no és fins a la Renaixença, que és tornan a obrir ponts entre les diferents parts dels Països Catalans. A l'Alguer, actualment el català sobreviu amb bastant d'èxit i una cultura popular força creixent.

Cal remarcar que la modalitat del català que si parla és considerat la més antiga de les diferents parles de l'idioma, degut amb part als molts anys d'aïllament cultural.

 

La ciutat té un nucli medieval força ben conservat al voltant del port, amb una façana emmurallada que li dona una gran personalitat.

Pel costat interior les muralles van ser enderrocades obrint-se a una ciutat moderna.

A la II Guerra Mundial, va ser força castigada per les bombardeixos de l'aviació aliada en tindre al seu voltant importants instal·lacions militars, com l'aeroport de Fertília i bases d'hidroavions a la badia.

Cap Caccia, vist des del port de l'Alguer
Façana de mar de L' Alguer
Ciutat de l'Alguer
Ciutat de l'Alguer

Nurague Santu Entine

Els nurags (en sard nuraghe, nurake, nuraxi -pronunciat nuragi-, nuragu) són unes construccions de l'edat del bronze, exclusives de l'illa de Sardenya, que foren construïdes per una civilització a la qual han donat el nom: la nuràgica o Cultura dels nurags.

Tenen forma de torre troncocònica i són fetes amb grans blocs de pedra sense cap mena de ciment, és a dir, construcció ciclòpia en pedra seca.

No hi ha encara una tesi prou acceptada sobre l'ús al qual es destinaven els nurags. Fins als anys 70 del segle XX s'acceptava de forma general que tenien una funció civil i militar, de defensa territorial i residència, seguint la interpretació dels arqueòlegs (Taramelli, Lilliu).

Però l'any 1977 el lingüista Massimo Pittau va proposar que tenien una funció exclusivament religiosa, encetant un debat que encara està lluny de ser tancat, amb defensors i arguments considerables de cada banda i propostes alternatives.

(text Wikipedia)

Nurague Santu Antine
Nurague Santu Antine

Voltans de L’Alguer

Badia de l'Alguer
Torre de la Pelosa
Castellsardo
Bosa
Santisima Trinitat de Saccargia

Grotta di Nettuno

La longitud total de la cova és aproximadament d'uns 4 km, però només uns pocs centenars de metres estan oberts al públic. Al seu interior, trobem importants estalactites i estalagmites, i un llac d'aigua salada d'uns 120 metres de longitud, que, alimentat amb un sifó per aigua del mar, manté el mateix nivell de les aigües del Mediterrani; aquest fet provoca que, en cas de crescuda de les aigües quan hi ha marea alta, l'accés per via marítima estigui tancat. La cova va ser habitada per la foca monjo, avui desapareguda en aquesta zona del Mediterrani.

La cova va ser descoberta per pescadors algueresos durant el segle xviii i, des de llavors, s'ha convertit en una veritable destinació turística. La cova rep el nom de la divinitat romana del mar, Neptú.

Atesa la particular localització de l'entrada de la cova, l'accés només hi és possible si les condicions meteorològiques ho permeten. Per accedir-hi, hi ha dues opcions: per una escala de 654 graons que serpenteja al llarg de la paret del massís del cap de la Caça, coneguda com l'escala del Cabirol. L'altra possibilitat és per via marítima, partint des del port de l'Alguer o del moll de la Dragunara al port del Comte; aquesta opció és especialment recomanable per a visitar la costa i per a evitar fer els graons de l'escala del Cabirol, una tasca difícil, especialment per al retorn. El servei de vaixells està actiu cada dia a la primavera i a l'estiu, i amb menys freqüència a la tardor i a l'hivern. Fins a l'any 1959, la data de finalització de l'escala del Cabirol, la cova de Neptú tan sols es podia visitar per via marítima, i per tant només s'hi podia accedir en condicions de mar calma.

(text Wikipedia)

Capo Caccia
Cova de Neptú
Cova de Neptú
Cova de Neptú

Comparteix a:

De viatge Estats Units

El Gran Canyó del Riu Colorado

Introducció El Gran Canyó del Colorado és una meravella natural i un dels paisatges més espectaculars dels Estats Units. Amb uns 450 quilòmetres de llargada i una profunditat que supera els 1.600 metres en alguns punts, el Gran Canyó és un abisme impressionant format pel riu Colorado durant milions d’anys. El que fa que el […]

Seguir llegint
De viatge Indonesia

Indonesia

INDONESIA Indonèsia és un país situat al sud-est d’Àsia, conegut per la seva diversitat cultural, les seves belleses naturals i la seva riquesa històrica. Amb una població de més de 270 milions d’habitants, és el quart país més població del món. Indonèsia està formada per més de 17.000 illes, incloent-hi les conegudes Java, Sumatra, Bali, […]

Seguir llegint
De viatge Uzbequistán

Uzbequistán

Aquesta pàgina de Fototast.cat ofereix informació i fotografies sobre el país d’Uzbekistan, situat a l’Àsia central. Es destaca la seva arquitectura islàmica, amb exemples com la ciutat de Khiva i la seva antiga fortificació. També es mencionen altres llocs turístics d’interès com Bukhara, Samarcanda i la capital, Tashkent..

Seguir llegint