Can Peguera: un barri obrer amb arrels anarquistes a Barcelona
En els primers anys del segle XX, aquests terrenys eren propietat de Can Peguera, una masia situada al costat de Sant Francesc Xavier, que pertanyia a la Marquesa de Castellvell, Maria Dolors del Carcer i de Ros.
El barri de Can Peguera pren el nom de l'antiga masia coneguda així per la fabricació de cola. El nom es va tornar a recuperar al final del Segle XX per decisió dels veïns. Antigament havia sigut batejat amb el nom de Ramon Albó.
En 1928, el Patronat de l'Habitatge va adquirir més de 10 hectàrees de la finca amb la intenció de construir habitatges econòmics i reubicar a alguns dels barraquistas de Montjuïc a causa de l'Exposició Internacional de 1929.
A més de Can Peguera, es van construir altres tres conjunts de cases barates a la ciutat, dissenyats pels arquitectes Eduard Aunós a la Zona Franca, Milans del Bosch en el Bon Pastor i Baró de Viver.
L'arquitecte Xavier Turull va projectar els habitatges unifamiliars de Can Peguera, que es van edificar en fileres amb un pati davanter. En total es van construir 534 cases, 200 d'uns 60 metres quadrats i 334 una mica més petites, amb un pressupost que va superar els 9 milions de pessetes. Les obres van finalitzar en 1931.
El moviment anarquista va tenir un fort arrelament en el barri degut a la procedència humil dels treballadors de les famílies que vivien aquí i a la influència del Sindicat de construcció de la CNT. Una mostra d'això és que l'església de Sant Francesc Xavier, situada al darrera del barri, va ser socialitzada i convertida en casa del poble per la CNT-FAI. També construïren un refugi antiaeri a la paret de la muntanya.
Aquí vivia el secretari de la FAI Manuel Molina "Juanele" i d'aquí van sortir columnes de milicians cap al front. El barri també va ser lloc d'edició de les dues revistes de més implantació del moviment anarcosindicalista: Solidaritat Obrera i Tierra i Libertad.
Després de la Guerra Civil, el barri va seguir sent una zona de molta activitat sindical i política, i les cases van ser ocupades per a moltes famílies necessitades que no podien pagar un lloguer més elevat.
L'edifici que avui és el casal d'avis de Can Peguera, havia sigut la caserna de la Guàrdia Civil. Això es deu a la vinculació del barri amb els moviments d'esquerra, fonamentalment la CNT-FAI, però també d'altres partits d'esquerra com el Partit Socialista o Esquerra Republicana.
Actualment, Can Peguera continua sent un dels barris més pobres de Barcelona amb la renda per càpita més baixa i segueix fidel a la seva tradició de lluita. Així, aquest barri representa una part important de la història de Barcelona i de la lluita obrera i anarquista a Catalunya.
Comparteix a: