El moviment anarquista va tenir un fort arrelament en el barri degut a la procedència humil dels treballadors de les famílies que vivien aquí i a la influència del Sindicat de construcció de la CNT. Una mostra d'això és que l'església de Sant Francesc Xavier, situada al darrera del barri, va ser socialitzada i convertida en casa del poble per la CNT-FAI. També construïren un refugi antiaeri a la paret de la muntanya.
Aquí vivia el secretari de la FAI Manuel Molina "Juanele" i d'aquí van sortir columnes de milicians cap al front. El barri també va ser lloc d'edició de les dues revistes de més implantació del moviment anarcosindicalista: Solidaritat Obrera i Tierra i Libertad.
Després de la Guerra Civil, el barri va seguir sent una zona de molta activitat sindical i política, i les cases van ser ocupades per a moltes famílies necessitades que no podien pagar un lloguer més elevat.
L'edifici que avui és el casal d'avis de Can Peguera, havia sigut la caserna de la Guàrdia Civil. Això es deu a la vinculació del barri amb els moviments d'esquerra, fonamentalment la CNT-FAI, però també d'altres partits d'esquerra com el Partit Socialista o Esquerra Republicana.
Actualment, Can Peguera continua sent un dels barris més pobres de Barcelona amb la renda per càpita més baixa i segueix fidel a la seva tradició de lluita. Així, aquest barri representa una part important de la història de Barcelona i de la lluita obrera i anarquista a Catalunya.
