Capitols
ToggleEL PARC
El Parc Nacional de Yellowstone és un parc nacional dels Estats Units situat a les muntanyes Rocoses.
Fou la primera àrea del món que va rebre el tractament de parc nacional el 1872.
El parc es troba principalment a l'estat de Wyoming i té una petita part als estats d'Idaho i Montana. La seva superfície abasta 8,983.17 km2.
El parc té llacs, canyons, rius i serralades. El llac Yellowstone és un dels cossos d'aigua més extensos i elevats de l'Amèrica del Nord i està ubicat a la caldera de Yellowstone, el supervolcà més gran del continent.
Yellowstone també alberga la meitat dels guèisers i fonts hidrotermals del món.
El parc pertany al Gran Ecosistema de Yellowstone, l'ecosistema intacte més extens a la zona temperada del nord de la Terra.
La Unesco el va nomenar Patrimoni de la Humanitat l'any 1978.
S'han documentat centenars d'espècies de mamífers, aus, peixos, rèptils i amfibis que habiten a Yellowstone, entre les quals s'inclouen diverses que estan en perill o amenaçades.
El seu ecosistema posseeix la mega fauna més gran dels Estats Units contigus, excloent Alaska i Hawaii, en addició a espècies úniques de plantes.
Entre les espècies animals sobresurten els óssos grisos, els llops, els ants i els bisons americans.
Yellowstone és un dels parcs nacionals dels Estats Units més populars. Cada any és visitat almenys per dos milions de persones.
La seva oferta turística hi inclou caminades, campaments, passejades en bot i pesca. Durant l'hivern, els visitants tenen l'opció de contractar visites guiades per mitjà d'autocars o motos de neu.
El paisatge està dominat pel bosc de pi lodgepole, que cobreix el 60% de la superfície del parc. Les traces d'un immens incendi que arrasà el parc durant l'estiu del 1988 encara hi són ben visibles.
HISTORIA
Entre 1807 i 1871 es van produir diverses exploracions a la regió de Yellowstone, encara que no es considera que la primera excursió governamental al lloc va ocórrer fins cap a l'any 1859, quan William F. Raynolds, del Corps of Topographical Engineers al servei de l'exèrcit estatunidenc, va encapçalar una expedició de dos anys a nord de les muntanyes Rocoses.
Les exploracions van quedar suspeses fins a finals de la dècada de 1860, a causa de la guerra civil nord-americana.
L'any 1869, un grup de tres exploradors va organitzar amb fons privats l'expedició Cook-Folsom-Peterson, el trajecte al llarg del riu Yellowstone els va portar a l'estany homònim.
Els resultats publicats en 1870 van motivar a topògraf de Montana Henry Washburn a encapçalar l'expedició Washburn-Langford-Doane, en què també van participar Nathaniel P. Langford i un destacament de l'exèrcit nord-americà comandat pel l'oficial Gustavus Cheyney Doane.
Això va portar a la creació de diverses iniciatives destinades a la protecció de la regió de Yellowstone, com la proposta de Thomas Francis Meagher, entre altres.
Aquestes exploracions van permetre als científics, naturalistes i al públic en general prendre consciència de les meravelles naturals de la regió, que més tard esdevindria el Parc Nacional de Yellowstone.
| Data | |
| 1807 | Un grup d'exploradors encapçalats per Manuel Lisa es van establir a la desembocadura del riu Bighorn durant la temporada hivernal. |
| 1827 | Es va publicar al Philadelphia Gazette i el Daily Advertizer el primer informe de què es té registre sobre la regió de Yellowstone. |
| 1859 | William F. Raynolds, juntament amb Bridger i el naturalista Ferdinand Vandeveer Hayden, va encapçalar una expedició de dos anys a nord de les muntanyes Rocoses. |
| 1869 | El grup Cook-Folsom-Peterson va organitzar amb fons privats l'expedició que els va portar a l'estany de Yellowstone. |
| 1870 | Es van publicar els resultats de l'expedició Cook-Folsom-Peterson al diari Western Monthly. |
| 1870 | Henry Washburn va encapçalar l'expedició Washburn-Langford-Doane, que també va visitar la regió de Yellowstone. |
FAUNA
La fauna que es pot trobar al Parc Nacional de Yellowstone es espectacular.
Més de seixanta espècies de mamífers, incloent-hi el llop del Mackenzie, els coiots, el linx del Canadà, els pumes, els óssos negres americans i grisos, els bisons americans, els uapitís canadencs, els cérvols muls i de cua blanca, les cabres salvatges, els antílops americans i els moltons de les Rocoses.
Els bisons americans són l'espècie més gran i hi ha una gran població d'ells al parc.
No obstant això, la població ha disminuït a causa dels durs hiverns i la mala gestió del brot de brucel·losi, una malaltia bacteriana que pot causar avortaments espontanis.
Els bisons són una font probable de transmissió de la malaltia a altres animals, per la qual cosa els ramats s'han de mantenir dins dels límits del parc.
Els bisons i els uapitís també poden portar la malaltia a altres espècies, com els cavalls
MAMÍFERS MÉS ABUNDANTS AL PARC
| Nom | Espècie |
| Llop del Mackenzie | Canis lupus occidentalis |
| Coiot | Canis latrans |
| Linx del Canadà | Lynx canadensis |
| Puma | Puma concolor |
| Ós negre americà | Ursus americanus |
| Ós gris | Ursus arctos horribilis |
| Bisó americà | Bison bison bison |
| Uapití canadenc | Cervus canadensis |
| Ants | Antilocapra americana |
| Cèrvol mul | Odocoileus hemionus |
| Cèrvol de cua blanca | Odocoileus virginianus |
| Cabra salvatge | Oreamnos americanus |
| Molton de les Rocoses | Ovis canadensis canadensis |
AUS MÉS ABUNDANTS AL PARC
| Nom | Espècie |
| Àguila calçada | Aquila chrysaetos |
| Àliga reial | Aquila chrysaetos |
| Falconet gris | Falco columbarius |
| Corb | Corvus corax |
| Garsa tenebrosa | Pica hudsonia |
| Xoriguer americà | Buteo jamaicensis |
| Garsa blanca | Pica hudsonia |
| Garsa de Steller | Cyanocitta stelleri |
| Esparver american | Accipiter striatus |
| Garsa americana | Pica pica |
VULCANISME
El parc és un punt calent actiu i la caldera de Yellowstone és el sistema volcànic més gran d'Amèrica del Nord, i només està superat pel llac Toba, a l'illa de Sumatra, Indonèsia.
La caldera va ser creada fa 640000 anys per una erupció cataclísmica que va alliberar més de 240 mi³ (1000 km³) de material volcànic.
Des de llavors, ha succeït una sèrie de petits cicles eruptius, que han omplert gairebé la totalitat de la caldera amb vuitanta tipus diferents de riolites i basalt.
Cadascuna de les tres erupcions climàtiques va cobrir gran part d'Amèrica del Nord amb cendra, va llançar piles a l'atmosfera, i es va creure que va provocar l'extinció de diverses espècies.
Les valls estretes en forma de «V» al parc són el resultat de l'erosió causada per l'afluència d'aigua, i no per una glaciació.
Comparteix a:
