Cingles de Vallcebre

Els Cingles de Vallcebre són un conjunt de cingleres que envolten la vall de Vallcebre, a l'altiplà del Berguedà, Catalunya.

Aquesta zona és una muralla natural de pedra calcària que ofereix vistes espectaculars de les serres properes com la Serra del Cadí, el Moixeró, el Catllaràs, Ensija, la vall de Vallcebre i el Pantà de la Baells.

Cingles de Vallcebre 
Cingles de Vallcebre
Cingles de Vallcebre
Cingles de Vallcebre 

 

 

Les Mines de Vallcebre

La Mina Enriqueta i la Mina Nova són dues explotacions de carbó situades a Vallcebre. La primera, propietat de l'empresari ripollès Josep Mari, es va obrir l'any 1936, i va arribar a tenir una gran quantitat de treballadors immigrants. Els joves miners i els treballadors que es van traslladar d'Almeria fins a Coll de Pradell van viure en petites barraques construïdes al voltant del complex de la mina, ja que la manca de transport els impedia anar a casa cada dia. L'explotació de la mina va acabar l'any 1955 quan el Sr. Mari va vendre la concessió al Sr. Pujol, que explotava la Mina Nova, situada sota la Mina Enriqueta. La Mina Nova es va començar a explotar l'any 1949 i es va tancar el 1962. La Mina Nova va comptar amb un ventilador, tolves per carregar els camions i un rentador de carbó. Va arribar a tenir fins a 200 treballadors, i es va considerar una explotació més moderna i tecnològica que la Mina Enriqueta. Actualment, la via original que els miners van utilitzar per transportar el carbó està oberta i s'hi pot accedir gràcies a l'associació Trens Miners Turístics.

 

 

 

 

La llegenda del monjo dels cingles

Segons la llegenda, un monjo que vivia en un monestir prop de Vallcebre, es va enamorar d'una jove del poble. Per estar a prop d'ella, el monjo va construir una escala tallada a la roca que unia el monestir amb el poble. L'escala és coneguda com "l'escala del monjo". Es diu que encara es pot veure al monjo caminant per l'escala en les nits de lluna plena.

 

 

 

VEURE VIDEO

El tren Miner de Vallcebre

 

 

 

 

 

ELS DINOSAURES DE FUMANYA

Aquest jaciment és conegut per contenir més de 3.500 petjades de dinosaures titanosaures, fent-lo un lloc important per a la recerca paleontològica i un atractiu turístic per als visitants . Les petjades de dinosaures a Fumanya són d'uns 65 milions d'anys d'antiguitat i es creu que pertanyen a diferents tipus de dinosaures, incloent titanosaures

Per visitar aquesta zona i altres llocs relacionats amb dinosaures a Vallcebre, es pot seguir la Ruta dels Dinosauris, que passa per diferents punts d'interès, com les petjades de dinosaures de Fumanya, els penya-segats de Vallcebre o el Mirador del Capdeig  També hi ha un espai de paleontologia a Vallcebre on es poden obtenir més informació i detalls sobre aquesta zona rica en fòssils de dinosaures

 

 

Comparteix a:

Per la muntanya

La Cicatriu Més Profunda: Per què Correm a la Muntanya sense Veure-la?

De l’aventura al soroll: El boom de les curses de muntanya està destruint l’entorn natural que tant estimem? Explorem la massificació, la guerra de federacions i el preu de la popularitat.

Seguir llegint
A visitar Per la muntanya

El llegat feudal de Coaner i Claret: un viatge al Bages medieval

A Sant Mateu de Bages, la història pren vida a Coaner i Claret dels Cavallers. Coaner destaca pel seu impressionant conjunt monumental romànic, que inclou l’Església de Sant Julià i la Torre del Castell. Aquest patrimoni, lligat al passat feudal de la comarca, ofereix un viatge autèntic a l’època medieval. A prop d’allí, a Claret dels Cavallers, es poden veure les restes d’un castell del segle XI i un nucli que ha reviscolat gràcies a l’esforç dels nous residents. Aquests dos indrets, amb la seva riquesa històrica i arquitectònica, mostren el llegat del Bages i la seva capacitat de connectar passat i present.

Seguir llegint
A visitar Per la muntanya

Castell de Sant Iscle

El Castrum Sancti Aciscli apareix el 1194 en un pacte dels Cabrera, però es creu construït al segle XI. Els Templers el van reformar al XIII, afegint torres i espais feudals. Recuperat pels Cabrera al XIV, va patir terratrèmols (1427-28) que enderrocaren la capella romànica. Durant les Guerres Remences, va canviar de mans fins a la rehabilitació post-1486. La transformació en palau gòtic va quedar inacabada, i al XVI va caure en l’oblit. Un llegat medieval fascinant.

Seguir llegint