La Vall de Núria

La vall de Núria, és situada al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès. Situada a una alçada de 1964, i envoltada de cims de quasi 3000 metres, és capçalera del riu de Núria, que en arribar a Queralbs s’uneix al riu Fresser que s’escola des de la Coma de Vaca.

Junts arriben a Ripoll, per unir-se al riu Ter.

Té les característiques climàtiques de l’alta muntanya, aquí hi vien espècies característiques dels Pirineus.

 

 

La vall de Núria, ha estat concorreguda des de l’edat mitjana per pastors i peregrins. La llegenda situa a Sant Gil, nascut a Atenes i anomenat bisbe de Nimes com un ermita, que viu a la vall als 700 i 703. Es creu que va tallar la imatge de la Mare de Déu. Convocava als pastors per l’oració fen sonar una campana, i resaven davant una creu que ell mateix havia construït, tot compartint el menjar que preparava amb una olla. Arran d’una persecució religiosa, va haver de fugir, enterrant la imatge, l’olla, la creu i la campana. Mai més va tornar. Molts anys després uns pastors trobaren aquests estris i comença la veneració a la Verge, atribuint-se a la Verge facultats miraculoses per millorar la fertilitat.

 

Nuria al voltant de 1920

 

 

 

 

 

 

 

A la Vall només s’hi pot arribar a peu, o amb el cremallera.

Aquest va ser inaugurat l’any 1927 i és amb el de Montserrat, l’únic tren cremallera de tot l’estat.

Al Pirineu només ni un altre amb servei als Pirineus Atlàntics, el tren de Larrun.

La línia a passat per tota mena de dificultats, i va estar a punt de desaparèixer per al seus costos de manteniment.

Finalment, el 2 de gener de 1984 la titularitat d’aquesta infraestructura va ser traspassada a la Generalitat de Catalunya, a través de la seva operadora Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Fou llavors quan s’inicià un ambiciós programa de remodelació que incloïa la renovació de la major part de les vies i catenària, l’adquisició de nous trens automotors a partir de l’any 1985, i la modernització de les pistes d’esquí de Vall de Núria.

La devoció per la Verge trobada, s’entengué i es construí una ermita i hospital per atendre els peregrins,. D’això en dona constància la butlla de l’any 1162, del papa Alexandre III, que parla d’una Domus Hospitalis S Mariae de Annúria, documentació on apareix per primer cop el nom Annuria, situada al costat de la capella, i també el mateix papa institueix el dia 8 de setembre com a dia de la Mare de Déu.

El terratrèmol de Catalunya de 1428 va destruir la Domus Hospitalis i la capella. Es va fer una primera reconstrucció l’any 1449 i es va reconstruir per complet entre 1640 i 1648.
El 1639 s’inicia la construcció d’una nova capella d’estil barroc amb magnífic Retaule, Exvots i llànties d’argent, que s’inaugurà el 1642. L’any 1889 fou posada la primera pedra de l’actual santuari de la Vall de Núria, obra de l’arquitecte Calixte Freixa i Pla, d’estil neogòtic. Tanmateix la nova planificació del conjunt del Santuari elaborada per l’arquitecte Josep Danés el 1922-23 comportà el canvi a una façana d’estil neoromànic que no es va completar, i encara amb modificacions, fins als anys seixanta del segle xx. En la seva configuració actual recorda la façana de la catedral de la Seu d’Urgell.

 

L’ESTATUT DE NÙRIA

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d’autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l’estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L’avantprojecte de l’Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès), i l’Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932, després de ser fortament retallat per les Corts espanyoles.

 

Nuria anys 1980

Antic cremallera

PUJANT A NÚRIA AMB EL CREMALLERA

 

FAUNA A LA VALL DE NÚRIA

 

Isard

 

Marmota

 

Mufló

 

Muflons

 

CAMI DE NURIA A QUERALBS

 

Comparteix a:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Estat Espanyol Per la muntanya

La ruta del riu Cares

L’existència d’aquest camí era un autèntic miracle per als habitants dels pobles de Poncebos i Caín de Valdeón. Abans de la seva construcció, la seva única connexió es trobava en un recorregut que superava els 100 quilòmetres, serpentejant al voltant de les majestuoses muntanyes que els envoltaven. Aquest camí era la seva única esperança de […]

Seguir llegint
Indrets Guerra Civil Per la muntanya

Sant Corneli

La muntanya de Sant Corneli, al Pallars Jussà, és més que un simple cim; és una imponent serralada que domina les valls de la conca Dellà (antic terme d’Orcau) i la Conca de Dalt (antic municipi d’Aramunt), així com la conca de Tremp.  La seva ubicació estratègica va convertir-la en un objectiu de primer ordre […]

Seguir llegint
Per la muntanya

El castell de Claramunt

La proposta és una interessant excursió en tren per la línia FGC d’Igualada, que ens portarà a descobrir el majestuós Castell de Claramunt, situat a la comarca d’Anoia. Comencem la nostra excursió a l’estació de la Pobla de Claramunt, on podrem gaudir d’un excel·lent bar per esmorzar i carregar energies abans de començar l’ascensió cap […]

Seguir llegint