El Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet

Capitols
ToggleJardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet
El Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, també conegut com a Jardí de Can Fabra, és un dels espais verds més emblemàtics de Barcelona. Situat al barri de Sant Gervasi-Galvany, aquest jardí és un reflex de la història i l'elegància de la ciutat, i un lloc perfecte per escapar del ritme frenètic urbà.
Origen i Construcció
- Inicis: La finca va ser adquirida i edificada per Ferran Fabra i Puig, segon marquès d'Alella, un empresari i polític que va ser alcalde de Barcelona entre 1922 i 1923. Fabra va encarregar el disseny del jardí al famós paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier el 1916, qui va crear un jardí mediterrani amb terrasses, estanys i pèrgoles.
- Palau Noucentista: L'edifici principal de la finca, conegut com a Palau del Marquès d'Alella, va ser dissenyat per l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. Es tracta d'un edifici de quatre pisos amb dues torres, decorat amb elements neoclàssics i renaixentistes, que reflecteix l'opulència de l'època.
Transformació sota Julio Muñoz Ramonet
Adquisició: El 1945, l'empresari Julio Muñoz Ramonet va comprar la finca. Muñoz Ramonet, conegut per la seva passió per l'art i la luxúria, va encarregar una remodelació del jardí al paisatgista Joan Mirambell i Ferran entre 1956 i 1957. Mirambell va canviar l'estructura del jardí, va afegir una piscina i va modificar l'estany, adaptant-lo als gustos moderns de l'època.
Llegat artístic: Muñoz Ramonet va convertir la finca en un veritable museu, omplint-la amb una impressionant col·lecció d'obres d'art, des de pintures de Goya i El Greco fins a escultures i miniatures
Biografia
- Naixement i família: Julio Muñoz Ramonet va néixer el 1912 a Barcelona, fill de Serafín Muñoz Ruiz, un emigrant de Jérez del Marquesado (Granada), i de Florinda Ramonet Sindreu, una catalana de la Cerdanya. Va ser el segon fill d’una família de quatre germans.
- Matrimoni: Es va casar el 1946 amb Carmen Villalonga, filla del president del Banco Central. Van tenir quatre filles: Carmen, Isabel, Alexandra i Helena. Es van separar el 1973.
- Mort: Va morir el 9 de maig de 1991 a Suïssa, on s’havia refugiat fugint de la justícia espanyola.
Negocis
- Imperi empresarial: Julio Muñoz Ramonet va construir un imperi econòmic que va començar amb la indústria tèxtil i es va estendre a bancs, assegurances, hotels i immobiliària. Va arribar a donar feina a més de 45.000 persones.
- Empreses destacades:
- Magatzems El Siglo i El Águila: Dos dels grans magatzems més emblemàtics de Barcelona.
- Hotel Ritz: Va adquirir aquest hotel de luxe.
- Bancs a Suïssa: Va crear dos bancs a Suïssa, però va perdre’ls després d’un escàndol financer.
- Compañía Internacional de Seguros: Va ser una de les seves empreses més importants, però va fer fallida el 1985, deixant un forat financer de 4.000 milions de pessetes.
- Expansió internacional: Va tenir negocis a Cuba, Filipines, Tailàndia i la República Dominicana, on va ser soci del dictador Rafael Leónidas Trujillo.
Relacions i Influència
- Relacions amb el poder: Durant la Guerra Civil espanyola, Julio Muñoz Ramonet va actuar com a espia per al bàndol franquista, cosa que li va permetre establir bones relacions amb les autoritats del règim. Aquestes connexions li van obrir portes per expandir el seu imperi econòmic.
- Relacions personals:
- Va tenir una relació amb la famosa prostituta Carmen Broto, coneguda com "la noia de les Bragues d'Or".
- Després del seu divorci de Carmen Villalonga, va mantenir una relació amb una altra dona.
- Llegat artístic: Va reunir una impressionant col·lecció d’art, amb obres de Goya, El Greco, Zurbarán, Rembrandt, Monet i altres artistes de renom. Aquesta col·lecció es trobava al seu palauet del carrer Muntaner de Barcelona.
Declivi i Fugida
- Crisi financera: A partir dels anys 70, el seu imperi va començar a declinar. La fallida de la Compañía Internacional de Seguros el 1985 va marcar el començament del final.
- Fugida a Suïssa: El 1986, el jutge Baltasar Garzón el va acusar d’estafa i falsedat. Muñoz Ramonet va fugir a Suïssa, on va viure els seus últims anys en un hotel, gairebé sense recursos.
- Mort i llegat: Va morir a Suïssa el 1991. En el seu testament, va deixar el seu palauet i la seva col·lecció d’art a la ciutat de Barcelona, amb la condició que es creés una fundació amb el seu nom. No obstant això, les seves filles van disputar aquest llegat, donant lloc a un llarg litigi judicial.
Curiositats
- Fama i poder: Es deia a Barcelona que "després de Déu, van els Muñoz", en referència al seu poder i influència.
- Boda luxosa: El seu casament amb Carmen Villalonga el 1946 va ser un dels més cars i luxosos de la postguerra espanyola.
- Llegat artístic: La seva col·lecció d’art incloïa més de 750 pintures i 67 escultures, amb obres de grans mestres com Goya, El Greco, Rembrandt i Monet.
Mapa Jardins
Comparteix a: