L’Aqüeducte del Vallès

L’historia de l’Aqüeducte

L'abastament d'aigua a la ciutat de Barcelona, és una necessitat vital per la ciutat.

Implica una gran obra de l'enginyeria i una de les infraestructures més importants, però no sempre ha estat així.

Durant segles, l'aigua era un bé escàs i s'obtenia de pous i fons naturals.

L'aigua sempre ha estat poc abundant a la plana barcelonesa.

La primera pressa d'aigua per abastir la ciutat va ser l'antic aqüeducte roma que agafava l'aigua als voltants de Montcada i que posteriorment es convertí i modernitza com a Rec Comtal (vegeu post a aquest mateix bloc) va ser insuficient amb els anys.

Cap a finals del segle XIX, amb el que hom anomena la revolució industrial, les necessitats d'abastament tant per les persones, com per la incipient indústria, així com els canvis culturals i socials que impliquen fer arribar l'aigua corrent a les cases i crear una xarxa de clavegueram, deixant de dependre dels pous i fonts, que sovint es contaminaven amb les filtracions procedents dels pous morts, creen la necessitat de fer arribar a la ciutat un cabal d'aigua suficient amb quantitat i qualitat, el que impulsa la creació de diferents iniciatives tant publiques com sobretot privades.

Amb aquest context empresaris i banquers, entre d'altres financen la construcció de l'Aqüeducte del Vallès, una infraestructura força important amb una longitud de 18 km i una capacitat de 1700 m3 diaris.

L'obra fou impulsada per Andreu Marí, empresari que tenia drets d'aigua a les rieres de Ripoll i Caldes i finançat pel banquer Manel Girona.

Es crea la "Empresa de Aguas del Bajo Vàlles" que explota el subministra entre l'any 1861 i el 1881. Aquest any es ven a la "Compagnie des Eaux de Barcelone" que ja explotava l'aigua de Dosrius.

 

L'any 1914 una greu epidèmia de tifus, que coincidia geogràficament amb el que subministrava del canal, posa amb evidència les greus deficiències del servei i provoca un gran escàndol.

Finalment, el canal passa a dependre de la Societat General d'Aigües de Barcelona que es fa amb l'hegemonia del subministrament a la ciutat i explota el canal fins a mitjans dels anys 50 quan la ciutat en superar els 1,5 milions de habitants necessita captar les aigües del riu Ter.

D'aquella infraestructura poc en queda amb els anys, però han sobreviscut un seguit d'aqüeductes de molt elegant factura arquitectònica, alguns rodejats per l'entorn urbà i altres amagats pels barrancs de Collserola.

 

 


 

COM VISITAR-LO

Les restes visibles actualment són principalment una sèrie d'aqüeductes que s'allarguen entre Cerdanyola del Vallès i la ciutat de Barcelona.
Us proposem partir el recorregut en dos itineraris, per tindre temps suficient per visitar amb tranquil·litat els dos vessants.
Prendríem com a punt de sortida, l'estació de metro de ciutat Meridiana i des d'allà tindríem l'opció d'anar amb direcció a Barcelona, amb un recorregut més urbà (relativament) o bé agafar la direcció del Vallès, que ens porta per camins forestals i alguns indrets més emboscats.


DE CIUTAT MERIDIANA AL BARRI DE ROQUETES

Sortint de l'estació del Metro seguim amb direcció a ponent per l'avinguda dels Rasos de Peguera i molt aviat al nostre esquerre creuant un barranc, trobarem el primer dels aqüeductes.

 

Aqüeducte del Valles

 

Aqüeducte del Valles

 

Ciutat Meridiana

Creurem el barri de Ciutat Meridiana, amb la referència de la direcció del primer aqüeducte i al següent torrent,

al costat d'un camp de futbol, trobarem el segon tram, força alt i bastant ben conservat.

 

 

 

 

Aqüeducte del Valles
Aqüeducte del Valles

Una drecera entremig de les cases, força amagada ens permetrà remuntar el barranc i anar a cercar l'últim tram, sempre seguin la direcció que el mateix canal ens indica.

Aqüeducte del Valles

 

En aquest punt, hi ha la possibilitat d'ampliar el recorregut, pujant el camí que per sota de les arcades de l'aqüeducte, ens porta fent llaçades fins a la Torre Baró, o al Castell com indiquen els senyals del Parc.
Val la pena anar-hi si el dia és clar per gaudir d'unes vistes de Barcelona i el Vallès molt interessants.
.

 

 

 

La Torre Baró o el Castell, com l'indiquen alguns indicadors de la serra de Collserola, és un interessant edifici inacabat a la carena molt a prop del Turó de les Roquetes. Tot i moltes llegendes existents al voltant de l'edifici, la realitat és que la torre era un hotel, projectat a principis del segle XX a una urbanització que mai es va arribar a construir.

 

 

 

Si preferim continuar el traçat de l'aqüeducte, encara trobarem un tram amagat sota un revolt del carrer Llerona, que ressegueix el perfil de la muntanya, fins a arribar a la casa de l'Aigua de Trinitat Nova.
Instal·lació que servia per depurar l'aigua i bombejar-la fins als dipòsits situats a dalt de Collserola.

Aquestes fotografies mostren l'anomenat Pont dels tres ulls, infraestructura projectada per pujar l'aigua de la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova cap a dalt de Collserola.
Va ser una obra inacabada i va quedar soterrada. Excavacions recents, remodelant el Parc de Collserola l'han posat al descobert i està en fase de recuperació, com a patrimoni històric.
No és visible actualment.

 


 

Mapa Aqüeducte del Vallès

DE CIUTAT MERIDIANA A CERDANYOLA DEL VALLÈS

Aquest recorregut és una mica més excursionista (sic), dons trepitjarem molt més terreny forestal i a més de l'aqüeducte poden fer interessants descobertes.

Sortirem igualment de l'estació de Metro de Ciutat Meridiana i passant pel carrer de damunt del primer aqüeducte girarem a la dreta per entrar al Parc de Collserola.
Quan arribem a l'alçada de l'àrea de lliure de Can Cuyas (a la nostra dreta a baix) cal cercar un corriol a l'esquerra que ens portarà a trobar un tram cobert de l'aqüeducte i tot seguint un dels trams penjats amb un paisatge més feréstec. És l'aqüeducte del Torrent d'en Tapioles,

 

Aqüeducte del Torrent d'en Tapioles

Continuarem baixant en direcció a Cerdanyola i amb una mica de marrada poden passar per Sant Iscle de les Feixes i l'àrea preservada de Can Catá.

 és propietat privada, visitable a dates concretes)

  • CAN CATA

Masia situada a la serra de Collserola, a la vall de les Feixes. Està documentada des de l'any 1387, època en què es coneixia com mas Fàbrega. La casa actual va ser feta construir per Josep mas i Duran l'any 1723 i es va reformar el 1765. El 1773 va ser adquirida pel baró Ramon de Llordela.     Al segle XIX va passar a mans de la família Llopart. La casa conserva bàsicament l'estructura i fesomia del segle XVIII, tanmateix alterada per les ampliacions de finals del segle XIX i començament del XX.


 

Quan s'obre la vall a la nostra dreta veurem al mig d'un camp la bonica ermita de Santa Maria de les Feixes, l'accés però és per una finca particular.

Santa Maria de les Feixes
  • SANTA MARIA DE LES FEIXES

Petita capella rural documentada des del segle XIV. El primitiu edifici no ha deixat cap resta. L'edifici actual és una reconstrucció barroca, de l'any 1779.

Té planta de creu llatina, campanar d'espadanya i un porxo davant la porta, amagat darrera dos grans xiprers. Ha estat restaurada fa pocs anys.

 

Aquí proposem fer un petit bucle al camí per anar a buscar un dels mes bonics dels aqüeductes d’aquesta infraestructura. De fet els ramals d’aquest final del tram son conduccions secundaries del ramal principal.

Aqüeducte de Canaletes

Per acabar aquest recorregut tornarem al camí principal de la vall de les Feixes i a pocs metres abans del Torrent de Sant Cugat encara trobarem un altre tram d’aquesta infraestructura tan important fa menys de cent anys.

Aqüeducte a l'entrada de Cerdanyola.

 

Si seguim el camí principal, al entrar a Cerdanyola es converteix amb una ample avinguda amb algunes rotondes. Si no el deixem arribarem a l'estació de Renfe.

Comparteix a:

Barcelona

Curiositats dins la muralla

Des de l’època romana fins al 1854, la ciutat de Barcelona va estar protegida per muralles. Aquestes fortificacions, en principi, van servir per protegir els seus habitants de les nombroses guerres i setges que la ciutat ha patit al llarg de la seva història. No obstant això, a partir de 1714, la funció de la […]

Seguir llegint
Barcelona

Sant Martí de Provençals

Sant Martí de Provençals té les seves arrels en un territori àmpli amb poques poblacions, inicialment situat fora de les muralles de la ciutat de Barcelona. Aquesta zona s’estenia des del nord fins al riu Besòs i des de la costa fins a la muntanya del Carmel. En els seus inicis, el que avui són […]

Seguir llegint
Estat Espanyol Per la muntanya

La ruta del riu Cares

L’existència d’aquest camí era un autèntic miracle per als habitants dels pobles de Poncebos i Caín de Valdeón. Abans de la seva construcció, la seva única connexió es trobava en un recorregut que superava els 100 quilòmetres, serpentejant al voltant de les majestuoses muntanyes que els envoltaven. Aquest camí era la seva única esperança de […]

Seguir llegint