Can Masana
Eix transversal
Les Torres de Fals: Un testimoni històric de la Catalunya Vella
El Cardener va ser històricament el límit de la Catalunya Vella, i les valls que travessen aquest territori, com la de Rajadell o la de la Riera de Fals, marcaven la direcció de conquesta dels comtats catalans cap a l'oest, en direcció a la Segarra.
En un indret estratègic al vessant dret de la riera de Fonollosa, al llarg de l'antic camí ral que connectava Barcelona amb Cardona, es troba el conjunt monumental de les Torres de Fals. Aquest conjunt inclou les restes de l'antic castell de Fals, l'església de Sant Vicenç de Fals, la rectoria i el cementiri.
Un poc d'història
Les primeres referències documentades del conjunt daten del 995, durant el procés de repoblació de les terres de frontera. En aquell moment, el territori del Bages es fortificà amb nombrosos castells estratègicament situats als punts més elevats. Els Vescomtes de Cardona controlaven aquest territori i nomenaven castlans per dirigir els castells. El primer castlà documentat del castell de Fals fou el cavaller Bonfill de Fals, citat l'any 1018.
Les torres del castell de Fals
Actualment, del conjunt defensiu del castell de Fals es conserven dues torres:
- La torre principal, adossada a les edificacions religioses, s'alça fins als 19 metres sobre un pujol. A la seva base s'observen grans pedres sense treballar lligades amb morter de calç.
- La segona torre, situada sobre el Torrent de l’Infern, arriba als 17 metres d’alçada i està construïda amb blocs de pedra ben treballats, disposats en fileres horitzontals a trencajunts. Aquesta torre va ser envoltada per un mur perimetral al segle XIX per a la seva protecció.
Antigament, aquestes dues torres es connectaven mitjançant un pont elevat sobre el fossat, reforçant la defensa de l’estructura.
El castell i la seva evolució històrica
El castell de Fals tenia un paper fonamental en la defensa del territori i controlava l’accés al camí ral. Va ser una possessió dels Vescomtes de Cardona, que el van mantenir com a alou propi, sense dependre directament del comte de Barcelona.
Des del segle XI, la documentació històrica menciona diversos feudataris vinculats al castell:
- Bonfill de Fals (1021-1042), que apareix en diversos documents com a fidel dels vescomtes de Cardona.
- Arnau Bernat de Falcs (segles XII-XIII), documentat el 1123 i 1143.
- Pons de Falcs (1176) i el seu fill homònim, que heretà el castell.
- Elissèn de Falcs (segle XIII), casada amb Ermengol "Sensterra", que deixà el castell en herència a la seva filla Romia.
- Guillem de Falcs (1275) i altres cavallers posteriors que mantingueren la propietat del castell.
El 1314, el vescomte Ramon Folc VI integrà el castell dins el vescomtat de Cardona. L’any 1375, el "castrum de Falchs" fou incorporat al recentment creat Comtat de Cardona. Ja al segle XVIII, el castell de Fals formava part de la comarca de Cardona i mantenia una organització independent, amb capacitat per enviar representants a la vila de Cardona en reunions de la mancomunitat.
Les Torres de Fals i la Guerra Civil Catalana
Durant la Guerra Civil Catalana del segle XV, el castell de Fals es convertí en escenari d'un episodi ben curiós de l’enfrontament entre el rei Joan II i la Generalitat de Catalunya. Entre el 25 de juny i el 10 de juliol de 1468, la Torre Vella i la Torre Nova de Fals es van trobar ocupades per bàndols oposats.
Els consellers de Manresa, fidels a la Generalitat, van armar Bernat Obiols amb artilleria per atacar la torre rival. No obstant això, aquest fou fet presoner i, finalment, canvià de bàndol, fent fracassar l'operació dels manresans. Aquest episodi simbolitza la profunda divisió que va marcar la guerra entre els seguidors del rei i els de la Generalitat.
Patrimoni històric i turisme
Avui, les Torres de Fals constitueixen un testimoni excepcional del passat medieval de Catalunya. Aquest conjunt monumental continua sent un punt d’interès històric i turístic destacat, on els visitants poden descobrir la història de la conquesta i repoblació del Bages, tot gaudint d’un paisatge privilegiat envoltat de natura i patrimoni.
El Pla dels Manresans i el Pla dels Maquis: Història d’un indret marcat per la Guerra Civil
El Pla dels Manresans: La col·lectivització agrària a Fals
Durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el municipi de Fals va ser testimoni de profunds canvis socials i polítics. En aquest context, es va impulsar un procés de col·lectivització agrària en diverses zones del territori, i una d’elles va ser el que avui es coneix com el Pla dels Manresans.
Segons testimonis orals dels habitants de Fals, aquest topònim té el seu origen en un grup de militants anarquistes provinents de Manresa i rodalies que van posar en conreu de manera col·lectiva aquestes terres. La iniciativa formava part de les polítiques agràries impulsades pel govern republicà, que promovien la gestió comunal de terres per millorar-ne el rendiment i garantir la subsistència dels treballadors agrícoles.
Aquest projecte de col·lectivització es va mantenir actiu fins a finals de 1936, quan l’avanç del conflicte bèl·lic i la desestabilització del front republicà van provocar el seu abandonament. Posteriorment, aquestes terres van passar a formar part de la Cooperativa de Fals, que en conserva la propietat fins avui.
El Pla dels Maquis: Resistència i repressió
Els fets vinculats al Pla dels Maquis ens traslladen a un altre episodi crucial de la història del territori: la resistència antifranquista de la postguerra. Aquest topònim fa referència a dos petits plans situats entre la Torre Sagimona i el terme de Rajadell.
El nom del Pla dels Maquis s’origina a partir de la captura i mort d’un membre d’una partida de maquis en aquest indret. Els maquis eren guerrillers antifranquistes que, després de la derrota republicana el 1939, van continuar lluitant contra el règim des de la clandestinitat. Actuaven en zones rurals i muntanyoses, on trobaven refugi i suport logístic per dur a terme les seves accions de sabotatge i resistència.
Els maquis van operar a Catalunya durant les dècades dels anys 40 i 50, i molts d’ells es van veure involucrats en enfrontaments amb les forces franquistes. La repressió contra aquests grups fou especialment dura, amb operacions militars destinades a eradicar qualsevol vestigi de la resistència. La captura d’un dels seus membres al Pla dels Maquis és un recordatori de la duresa de la repressió franquista en la zona.
Un paisatge amb memòria
Tant el Pla dels Manresans com el Pla dels Maquis són testimonis silents d’alguns dels moments més intensos de la història de Catalunya. Aquests espais, avui conreats i aparentment tranquils, guarden la memòria de la lluita col·lectiva per la justícia social durant la República i la resistència antifranquista de la postguerra.
Conèixer la història d’aquests indrets és essencial per comprendre el passat i mantenir viva la memòria històrica, en record d’aquells que van lluitar per un futur millor en temps d’incertesa i conflicte.
