Ruta dels pantans de Can LLobet

Aquest recorregut ens porta a descobrir els pantants de Can Llobet, un espai singular que, tot i estar envoltat de carreteres i autopistes, manté un ambient rural i natural. Aquest indret, creat artificialment fa segles per subministrar aigua als conreus de la família Llobet, s'ha convertit en un enclavament de gran diversitat ecològica.

 

 

Detalls del recorregut

  • Tipus de ruta: Circular
  • Distància: 9,66 km
  • Desnivell acumulat: 162 metres
  • Dificultat: Mitja-baixa
  • Terreny: Camins agrícoles, zones de bosc mediterrani i trams de ribera
Powered by Wikiloc

 

Durant la ruta, es poden observar diferents ambients naturals. D'una banda, els boscos mediterranis, amb alzines i sureres que donen forma a la vegetació arbòria, acompanyats d’un sotabosc dens amb arbustos com el llentiscle. D’altra banda, els pantants estan envoltats de bosc de ribera, on es poden trobar exemplars de salzes, verns i joncs, creant un hàbitat perfecte per a la fauna local. Aquestes zones humides són el refugi de diversos amfibis, aus aquàtiques i fauna insectívora, contribuint a la riquesa ecològica de l'espai.

 

 

Un dels punts més destacables del recorregut és el Suro de Can Magré, situat darrere la masia del mateix nom. Es tracta d’un arbre catalogat i protegit que mereix una parada per apreciar-ne la majestuositat.

La Família Llobet: Una Dinastia Catalana arrelada en el Temps

La família Llobet, originària de Vidreres (Girona), és un exemple fascinant d'evolució social i econòmica al llarg de segles. Des del seu origen feudal al segle XII fins a la modernitat, aquesta dinastia rural va destacar per la seva habilitat per adaptar-se als canvis històrics i consolidar el seu poder local.

Inicialment coneguts com a masovers, els Llobet van ascendir gradualment a la petita noblesa catalana gràcies a l'adquisició de terres i béns. La seva gestió agrícola, combinada amb activitats financeres com préstecs rurals, els permeten acumular capital i influència. A més, el seu vincle estret amb l'Església —amb membres que esdevingueren sacerdots o beneficis eclesiàstics— reforçà el seu estatus social.

Durant conflictes com la Guerra dels Segadors o la Guerra del Francès, la família va deixar constància de la seva participació mitjançant documents únics, mostrant el seu paper en la política local. Ja al segle XIX, figures com Josep Llobet es van distingir com a il·lustrats, reorganitzant l'arxiu familiar i documentant esdeveniments clau, com el trasllat de restes mortals o extorsions familiars.

La seva contribució cultural també és remarcable. Van patrocinar obres religioses i van mantenir una relació adequada amb ordres com els franciscans. Finalment, la família Llobet encarna les transformacions socials, econòmiques i polítiques de Catalunya al llarg de vuit segles, reflectint com les dinasties rurals podrien prosperar adaptant-se al seu entorn.

 

 

 

ALTRES  INDRETS A VIDRERES

Comparteix a:

Per la muntanya

La Cicatriu Més Profunda: Per què Correm a la Muntanya sense Veure-la?

De l’aventura al soroll: El boom de les curses de muntanya està destruint l’entorn natural que tant estimem? Explorem la massificació, la guerra de federacions i el preu de la popularitat.

Seguir llegint
A visitar Per la muntanya

El llegat feudal de Coaner i Claret: un viatge al Bages medieval

A Sant Mateu de Bages, la història pren vida a Coaner i Claret dels Cavallers. Coaner destaca pel seu impressionant conjunt monumental romànic, que inclou l’Església de Sant Julià i la Torre del Castell. Aquest patrimoni, lligat al passat feudal de la comarca, ofereix un viatge autèntic a l’època medieval. A prop d’allí, a Claret dels Cavallers, es poden veure les restes d’un castell del segle XI i un nucli que ha reviscolat gràcies a l’esforç dels nous residents. Aquests dos indrets, amb la seva riquesa històrica i arquitectònica, mostren el llegat del Bages i la seva capacitat de connectar passat i present.

Seguir llegint
A visitar Per la muntanya

Castell de Sant Iscle

El Castrum Sancti Aciscli apareix el 1194 en un pacte dels Cabrera, però es creu construït al segle XI. Els Templers el van reformar al XIII, afegint torres i espais feudals. Recuperat pels Cabrera al XIV, va patir terratrèmols (1427-28) que enderrocaren la capella romànica. Durant les Guerres Remences, va canviar de mans fins a la rehabilitació post-1486. La transformació en palau gòtic va quedar inacabada, i al XVI va caure en l’oblit. Un llegat medieval fascinant.

Seguir llegint