Sant Jeroni de la Murtra

Capitols

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra, fundat el 1416 per monjos jerònims, és un emblemàtic cenobi situat a la vall de Poià, a Badalona. La seva fundació va ser possible gràcies al suport del mercader Bertran Nicolau, qui va adquirir el mas Murtra i va obtenir la llicència del papa Benet XIII per traslladar la comunitat des de Mont Olivet.

Amb el pas dels anys, el monestir va créixer en importància i patrimoni, gràcies a donacions de la burgesia i la noblesa, així com a la seva relació amb la monarquia. A més de la seva arquitectura gòtica tardana, el monestir destaca per la seva rica història i el seu entorn natural ben conservat, que el fa un dels exemples més representatius de l'eremitisme català.

Avui en dia, Sant Jeroni de la Murtra és un Bé Cultural d'Interès Nacional i un espai de reflexió i repòs, que rep milers de visitants cada any. El monestir ofereix visites guiades i acull diverses activitats socioculturals i religioses, contribuint així a la seva preservació i promoció com a patrimoni cultural.

La comunitat jerònima de Sant Jeroni de la Murtra té els seus orígens en Mont Olivet, un lloc situat a Sant Pere de Ribes. Aquesta comunitat va ser fundada el 1416 amb l'ajut del mercader Bertran Nicolau, qui va adquirir el mas Murtra i va obtenir la llicència del Papa Benet XIII per traslladar la comunitat des de Mont Olivet a la nova ubicació.

El trasllat es va produir principalment per les males condicions del lloc original, que incloïen terres poc fèrtils i una manca d'aigua. Així, la comunitat va buscar un entorn més adequat per a la seva vida monàstica i espiritual.

Un cop establerts a la vall de Poià, els monjos jerònims van adoptar un estil de vida que prioritzava la pregària, el treball i l'estudi. La comunitat inicial estava formada per set monjos, i amb el temps, van expandir les seves possessions i influència a la regió.

A mesura que la comunitat creixia, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra es va desenvolupar arquitectònicament, amb la construcció d'edificis i espais que facilitaven la vida monàstica. La seva ubicació a la vall de Betlem va proporcionar un ambient propici per a la meditació i la vida contemplativa.

En resum, la comunitat jerònima de Sant Jeroni de la Murtra va néixer a Mont Olivet i es va traslladar a la vall de Poià per cercar millors condicions de vida, on va prosperar i es va convertir en un important centre religiós i cultural a Catalunya.

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra té una connexió notable amb Cristòfor Colom, que es remunta a la seva tornada d'Amèrica després del seu primer viatge. Segons la tradició, es diu que els Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d'Aragó, van rebre Colom a Sant Jeroni de la Murtra en comptes de Barcelona, com s'havia afirmat anteriorment. Aquesta reunió es va dur a terme en un context de gran secretisme, ja que els monarques volien evitar que els portuguesos reconeguessin els drets d'Aragó sobre les terres descobertes, tal com es va establir en el Tractat d’Alcaçovas.

La presència de Colom al monestir es considera significativa, ja que va ser aquí on va comunicar als Reis Catòlics la seva descoberta del Nou Món. Aquesta reunió, que va tenir lloc a principis d'abril de 1493, va ser un moment clau en la història, ja que va marcar l'inici de l'expansió espanyola a Amèrica.

A més, durant el segon viatge de Colom a Amèrica, el 1493, un frare de la comunitat de Sant Jeroni, Ramon Pané, el va acompanyar. Pané va jugar un paper important en la documentació de les cultures indígenes i les seves creences, contribuint així al coneixement europeu sobre el Nou Món.

Aquesta relació entre el monestir i Colom no només destaca la importància del cenobi en la història catalana, sinó que també subratlla el seu paper en els esdeveniments que van transformar el món a finals del segle XV. La figura de Colom i la seva connexió amb Sant Jeroni de la Murtra reflecteixen la intersecció entre la religió, la política i l'exploració durant un període de grans canvis històrics.

Ramon Pané va ser un frare de la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra que va jugar un paper significatiu en la història de les exploracions d'Amèrica. Després del primer viatge de Cristòfor Colom al Nou Món, Pané va ser escollit per acompanyar Colom en el seu segon viatge, que va començar el 1493.

La principal contribució de Ramon Pané va ser la seva tasca com a etnògraf i missioner. El seu objectiu era estudiar les cultures indígenes que Colom havia trobat i documentar les seves creences, costums i llengües. Pané va ser un dels primers europeus a interessar-se per la vida i les tradicions dels pobles natius, i va recopilar informació valuosa sobre les seves pràctiques religioses i socials.

Pané va escriure un llibre titulat "Relació de les antiguitats de les índies", en el qual va descriure les seves observacions sobre els indígenes, incloent les seves creences religioses i rituals. Aquesta obra és considerada una de les primeres etnografies sobre les cultures americanes i proporciona una visió important de la interacció entre els europeus i els pobles natius durant els primers anys de contacte.

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra presenta un estil arquitectònic que combina elements gòtics i renaixentistes, reflectint les diverses etapes de la seva construcció i les reformes al llarg dels anys.

Església: L'església del monestir té una planta rectangular, amb dimensions de 25 x 7 metres, coberta amb quatre arcs de mig punt. Presenta dues entrades, una que dóna al claustre i l'altra al refetor. Els finestrals proporcionen llum a l'interior, que està decorat amb rajoles de colors verds i blancs.
Claustre: El claustre és un dels elements més destacats del monestir, amb capitells que inclouen suposats retrats de figures històriques com Cristòfor Colom. Aquest espai és representatiu de la vida monàstica i de la tranquil·litat que buscaven els monjos.
Obra nova: La construcció de l'obra nova, datada del segle XVI, inclou murs perimetrals i altres edificis com l'hospederia i la casa dels colons, que són independents del conjunt monàstic.
Torre defensiva: Una torre de defensa, construïda entre 1592 i 1597, destaca per la seva forma quadrada i grans murs, dissenyada per protegir el monestir dels atacs pirates que eren comuns a la costa catalana.

En conjunt, l'arquitectura del monestir de Sant Jeroni de la Murtra reflecteix la seva història rica i la seva importància com a centre religiós i cultural, amb elements que han perdurat al llarg dels segles.

La Vall de Poià, també coneguda com la Vall de Betlem, és una zona situada al municipi de Badalona, envoltada pel parc natural de la Serralada de Marina. Aquesta vall destaca per la seva importància ecològica i històrica, amb restes d'activitats agrícoles que daten de fa segles. I es on esta ubicat el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Un dels elements més significatius de la vall és la masia de Ca l'Alemany, construïda sobre una antiga vil·la romana, que actualment es troba en ruïnes.

Durant els segles XIX i XX, es van construir diversos aqüeductes que abastien d'aigua la zona agrícola i el nucli urbà de Badalona, i les seves estructures encara són visibles avui dia. A principis dels anys 90, es va proposar la construcció d'un camp de golf i un complex residencial, però gràcies a la pressió ciutadana i dels grups ecologistes, aquest projecte es va aturar.

Des de l'any 2001, la part alta de la vall forma part del parc de la Serralada de Marina, gestionat per la Diputació de Barcelona, que ha treballat en la millora dels camins i la senyalització de la zona. Recentment, s'ha recuperat el conreu de la vinya a prop del monestir, un esforç que busca revitalitzar l'agricultura local i preservar el patrimoni natural de la vall. La Vall de Poià és, per tant, un espai que combina història, natura i un compromís amb la sostenibilitat.