El Clot naix de l’Aigua: La Llegenda del Clot de la Mel
Abans que el fum de les fàbriques cobrís el cel de Barcelona, el Clot era un paisatge d'horts i masies, el rebost de la ciutat. La seva vida girava al voltant de l'aigua, l'autèntica vena de la seva riquesa. Aquest motor era el Rec Comtal, una infraestructura hidràulica d'origen romà que canalitzava l'aigua del riu Besòs per irrigar la fèrtil plana de Sant Martí de Provençals.
És en aquesta època medieval que el barri rep el seu nom més antic: "Clot de la Mel". Ja l'any 1208, una donació reial a l'orde de Sant Joan de Malta documenta l'existència de la Torre de Sant Joan del Clot de la Mel, un dels edificis més antics que encara avui es manté dempeus. El nom "El Clot" es va consolidar al segle XIV, estretament lligat a la potent indústria molinera, controlada per famílies influents com els Fiveller i els Sabastida, que aprofitaven la força de l'aigua. Tan important era aquest recurs, que en èpoques de sequera, un pregoner públic havia de prohibir-ne l'ús per al reg, assegurant que tota la força es destinés als molins fariners.
La Riquesa de l’Aigua
L'eix vertebrador d'aquest paisatge rural va ser el Rec Comtal, una infraestructura hidràulica d'origen romà que canalitzava l'aigua del riu Besòs. La seva funció principal era el reg agrícola als antics municipis de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, al qual pertanyia el Clot. Gràcies al Rec, la zona es va convertir en una plana fèrtil, una teranyina de sèquies que alimentaven una catifa d'horts i masies que proveïen la ciutat de Barcelona. El mapa de Tomàs Soler i Ferrer de 1836 ofereix un testimoni visual extraordinari d'aquest paisatge irrigat, just en el llindar de la gran transformació industrial que estava a punt de canviar-ho tot per sempre.
