El Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet

Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet

El Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, també conegut com a Jardí de Can Fabra, és un dels espais verds més emblemàtics de Barcelona. Situat al barri de Sant Gervasi-Galvany, aquest jardí és un reflex de la història i l'elegància de la ciutat, i un lloc perfecte per escapar del ritme frenètic urbà.

Jardins Julio Muñoz Ramonet

Origen i Construcció

  • Inicis: La finca va ser adquirida i edificada per Ferran Fabra i Puig, segon marquès d'Alella, un empresari i polític que va ser alcalde de Barcelona entre 1922 i 1923. Fabra va encarregar el disseny del jardí al famós paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier el 1916, qui va crear un jardí mediterrani amb terrasses, estanys i pèrgoles.

 

  • Palau Noucentista: L'edifici principal de la finca, conegut com a Palau del Marquès d'Alella, va ser dissenyat per l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. Es tracta d'un edifici de quatre pisos amb dues torres, decorat amb elements neoclàssics i renaixentistes, que reflecteix l'opulència de l'època.

Transformació sota Julio Muñoz Ramonet

Adquisició: El 1945, l'empresari Julio Muñoz Ramonet va comprar la finca. Muñoz Ramonet, conegut per la seva passió per l'art i la luxúria, va encarregar una remodelació del jardí al paisatgista Joan Mirambell i Ferran entre 1956 i 1957. Mirambell va canviar l'estructura del jardí, va afegir una piscina i va modificar l'estany, adaptant-lo als gustos moderns de l'època.

Llegat artístic: Muñoz Ramonet va convertir la finca en un veritable museu, omplint-la amb una impressionant col·lecció d'obres d'art, des de pintures de Goya i El Greco fins a escultures i miniatures

Mapa Jardins

 

 

 

 

Comparteix a:

Barcelona Tal com va anar

Poblenou: De Manchester Català a Districte Cultural

El Poblenou, conegut com el «Manchester Català», representa l’evolució industrial i social més profunda de Barcelona. Aquest article analitza la seva transformació des d’un origen pantanós fins a esdevenir el motor fabril de l’Estat, impulsat per l’abundància d’aigua i l’arribada del ferrocarril el 1848. L’arquitectura de les «Catedrals del Vapor», com Can Ricart i Ca l’Aranyó, defineix un paisatge on la tradició de la volta catalana conviu amb el trencament urbanístic del Pla Cerdà.

Més enllà del maó, el barri manté una identitat obrera indomable, arrelada en el cooperativisme i la utopia d’Icària. Actualment, el districte 22@ planteja el repte de rehabilitar espais com Can Felipa o Ca l’Alier sense perdre la memòria immaterial davant la gentrificació. Un recorregut essencial per entendre la tensió entre el progrés tecnològic i la resistència veïnal.

Seguir llegint
A visitar Barcelona Tal com va anar

El Rec Comtal

Descobreix la història i el traçat del Rec Comtal, el canal mil·lenari de Barcelona. Una ruta des de Montcada fins al Born que defineix la ciutat.

Seguir llegint
Barcelona Tal com va anar

La Burgesia Catalana

Descobreix com la burgesia catalana (1840-1940) va forjar la Catalunya moderna. Del motor industrial del vapor al llegat del Modernisme: una anàlisi sobre el poder, el catalanisme polític i les paradoxes socials que van definir una nació.

Seguir llegint