L’Escut de la Ciutat i l’Abastament Alimentari
El Rec no només portava vida, també protegia la ciutat. Durant els setges (com el de 1640 o 1714), el control del cabal era estratègic: els exèrcits desviaven l'aigua per assedegar la ciutat o utilitzaven el llit sec del canal per infiltrar-se fins a les muralles.
D'altra banda, l'aigua sobrant dels molins va permetre el regadiu de més de 400 hectàrees (segle XV), garantint la subsistència d'una Barcelona en expansió a través de l'anomenat "Hort i Vinyet".
Gestió històrica de l’aigua del Rec Comtal
Gestió històrica de l’aigua del Rec Comtal
El Final d’una Era: El Tifus de 1914
"Amb l'Eixample de Cerdà, el canal obert es va començar a percebre com una nosa estètica i sanitària, iniciant el seu soterrament moral."
Aigües de Montcada
La principal font de subministrament que va quedar en evidència.
L'Eixample de Cerdà
La nova ciutat no podia conviure amb el Rec Comtal a cel obert.
Soterrament Moral
Procés de degradació de la imatge pública del canal.
Moli de Sant Andreu
El Rec a Sant Andreu
El Rec a Sant Andreu
