La Vall de Núria

La vall de Núria, és situada al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès. Situada a una alçada de 1964, i envoltada de cims de quasi 3000 metres, és capçalera del riu de Núria, que en arribar a Queralbs s’uneix al riu Fresser que s’escola des de la Coma de Vaca.

Junts arriben a Ripoll, per unir-se al riu Ter.

Té les característiques climàtiques de l’alta muntanya, aquí hi vien espècies característiques dels Pirineus.

 

 

La vall de Núria, ha estat concorreguda des de l’edat mitjana per pastors i peregrins. La llegenda situa a Sant Gil, nascut a Atenes i anomenat bisbe de Nimes com un ermita, que viu a la vall als 700 i 703. Es creu que va tallar la imatge de la Mare de Déu. Convocava als pastors per l’oració fen sonar una campana, i resaven davant una creu que ell mateix havia construït, tot compartint el menjar que preparava amb una olla. Arran d’una persecució religiosa, va haver de fugir, enterrant la imatge, l’olla, la creu i la campana. Mai més va tornar. Molts anys després uns pastors trobaren aquests estris i comença la veneració a la Verge, atribuint-se a la Verge facultats miraculoses per millorar la fertilitat.

 

Nuria al voltant de 1920

 

 

 

 

 

 

 

A la Vall només s’hi pot arribar a peu, o amb el cremallera.

Aquest va ser inaugurat l’any 1927 i és amb el de Montserrat, l’únic tren cremallera de tot l’estat.

Al Pirineu només ni un altre amb servei als Pirineus Atlàntics, el tren de Larrun.

La línia a passat per tota mena de dificultats, i va estar a punt de desaparèixer per al seus costos de manteniment.

Finalment, el 2 de gener de 1984 la titularitat d’aquesta infraestructura va ser traspassada a la Generalitat de Catalunya, a través de la seva operadora Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Fou llavors quan s’inicià un ambiciós programa de remodelació que incloïa la renovació de la major part de les vies i catenària, l’adquisició de nous trens automotors a partir de l’any 1985, i la modernització de les pistes d’esquí de Vall de Núria.

La devoció per la Verge trobada, s’entengué i es construí una ermita i hospital per atendre els peregrins,. D’això en dona constància la butlla de l’any 1162, del papa Alexandre III, que parla d’una Domus Hospitalis S Mariae de Annúria, documentació on apareix per primer cop el nom Annuria, situada al costat de la capella, i també el mateix papa institueix el dia 8 de setembre com a dia de la Mare de Déu.

El terratrèmol de Catalunya de 1428 va destruir la Domus Hospitalis i la capella. Es va fer una primera reconstrucció l’any 1449 i es va reconstruir per complet entre 1640 i 1648.
El 1639 s’inicia la construcció d’una nova capella d’estil barroc amb magnífic Retaule, Exvots i llànties d’argent, que s’inaugurà el 1642. L’any 1889 fou posada la primera pedra de l’actual santuari de la Vall de Núria, obra de l’arquitecte Calixte Freixa i Pla, d’estil neogòtic. Tanmateix la nova planificació del conjunt del Santuari elaborada per l’arquitecte Josep Danés el 1922-23 comportà el canvi a una façana d’estil neoromànic que no es va completar, i encara amb modificacions, fins als anys seixanta del segle xx. En la seva configuració actual recorda la façana de la catedral de la Seu d’Urgell.

 

L’ESTATUT DE NÙRIA

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d’autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l’estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L’avantprojecte de l’Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès), i l’Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932, després de ser fortament retallat per les Corts espanyoles.

 

Nuria anys 1980

Antic cremallera

PUJANT A NÚRIA AMB EL CREMALLERA

 

FAUNA A LA VALL DE NÚRIA

 

Isard

 

Marmota

 

Mufló

 

Muflons

 

CAMI DE NURIA A QUERALBS

 

Comparteix a:

A visitar Per la muntanya

Castell de Sant Iscle

El Castrum Sancti Aciscli apareix el 1194 en un pacte dels Cabrera, però es creu construït al segle XI. Els Templers el van reformar al XIII, afegint torres i espais feudals. Recuperat pels Cabrera al XIV, va patir terratrèmols (1427-28) que enderrocaren la capella romànica. Durant les Guerres Remences, va canviar de mans fins a la rehabilitació post-1486. La transformació en palau gòtic va quedar inacabada, i al XVI va caure en l’oblit. Un llegat medieval fascinant.

Seguir llegint
Per la muntanya

Ruta dels pantans de Can LLobet

Descobreix aquesta ruta circular de 9,6 km (dificultat mitja-baixa) pels pantans artificials de Can Llobet, un espai natural únic envoltat de bosc mediterrani i zones humides. Observa alzines, salzes i el majestuós Suro de Can Magré, arbre catalogat. Ideal per gaudir de la biodiversitat amb amfibis, aus aquàtiques i paisatges rurals. Perfecte per senderisme tranquil en família.

Seguir llegint
Llegendes Per la muntanya

El Castell de Montsoriu

El Castell de Montsoriu, situat a 632 metres d’altitud al Parc Natural del Montseny, ofereix vistes espectaculars i té una rica història que neix al segle X. Va ser la residència dels vescomtes de Cabrera i va viure el seu esplendor al segle XIV com a fortalesa gòtica. Després de caure en desús, fou restaurat al segle XX, convertint-se en un referent patrimonial i cultural. La seva ubicació estratègica entre Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu li atorga un valor paisatgístic excepcional, destacant per la seva integració en un entorn natural mediterrani amb alzines, suros i castanyers. Un testimoni viu de la història catalana.

Seguir llegint