Parc de Nou Barris- Antic Hospital Santa Creu

El Parc Central de Nou Barris

El Parc Central de Nou Barris és un dels parcs més grans de Barcelona, amb una superfície de 17 hectàrees. Aquest parc va ser construït a l'antiga finca de l'Institut Mental de la Santa Creu, que va ser un hospital psiquiàtric que va tancar les portes el 1986. El parc està situat al barri de Nou Barris i té una gran varietat d'arbres, amb prop de cinquanta espècies diferents.

 

El parc té un disseny modern i adaptat al terreny, amb un perfil ondulant ple de petites sorpreses, com ara un fanal amb forma de "peineta" i un brollador d'aigua gegant. Aquest parc ofereix un espai verd i natural dins de la ciutat, i és un lloc ideal per passejar, relaxar-se i gaudir de la natura.

Avui en dia, el parc és la seu del Districte de Nou Barris, i és un lloc popular per a celebracions i esdeveniments locals.

 

L’Hospital Mental de Santa Creu

L'Hospital Mental de Santa Creu va ser fundat el 1885 per atendre als malalts mentals de Barcelona. Va ser construït en una propietat de 50 hectàrees, que va ser comprada parcialment de l'estat de Can Carreras prop de la masia de Ca n'Amell Gran. El doctor Emili Pi i Molist va ser el responsable del projecte mèdic que va guiar la construcció de l'hospital.

L'hospital tenia una capacitat inicial de 500 llits, però va créixer fins a 2.000 llits durant la Guerra Civil espanyola. L'hospital va ser dissenyat amb una arquitectura moderna i innovadora per a l'època, que buscava millorar el benestar dels pacients i proporcionar un ambient agradable. Va ser un dels hospitals més grans i moderns d'Europa en aquell moment.

Durant la Guerra Civil espanyola, l'hospital va ser utilitzat com a centre de detenció per als presoners polítics. Després de la guerra, va tornar a ser un hospital psiquiàtric i va continuar operant fins a la dècada dels 70. Durant aquest temps, l'hospital va ser escenari de nombrosos experiments en la psiquiatria, alguns dels quals es van considerar mètodes inhumans.

Avui en dia, només es conserva el nucli central de l'edifici original, que alberga la seu del Districte de Nou Barris i la Biblioteca Nou Barris.

Doctor Emili Pi i Molist

El Doctor Emili Pi i Molist (1824-1892) va ser un metge numerari, director de l'Hospital de la Santa Creu i soci numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la qual va ser president. Va néixer a Barcelona i va ser fill d'Andrés Avelino Pi i Arimón i Teresa Molist. A més de la seva carrera mèdica, Pi i Molist també va ser un escriptor i poeta prolífic, amb diversos ensenyaments literaris des de jove. Va ser el principal responsable del projecte mèdic per a la construcció de l'Hospital Mental de Santa Creu, que va ser construït entre 1885 i 1915.

L’aqüeducte de Dosrius

L'aqüeducte de Dosrius va ser una estructura construïda per transportar aigua des de Dosrius fins a Gràcia, Barcelona.

Aquest aqüeducte formava part d'una conducció d'aigua de prop de 50 km construïda per l'empresa Palau, Garcia i companyia per bastir la ciutat, que subministrava entre 20.000 i 40.000 metres cúbics diaris.

 

Can Carreres

Masia d'origen antic, coneguda com a Mas Sala, al segle XIX, època a la qual pertany l'edifici actual.

Al darrer terç del segle XIX era propietat de l'important paperaire Lluís Guarro i Casas.

Va ser ell qui va vendre una part de la finca a l'Institut Mental. L’any 1914 es van fer càrrec de la masia els masovers Josep Mompart i Rita Estadella, que venien de Torre Llobeta.

L'any 1947, el fill de Lluís Guarro va vendre gran part del que quedava de l'heretat a Mercè Nuet mentre que l'altra part, juntament amb la casa, se la va quedar Concepció Mompart, filla dels masovers, i el seu marit, Daniel Valls.

Els darrers propietaris van ser Rita Valls Mompart i al seu marit, Jaume Roca.

Als anys noranta, en fer-se el Parc Central de Nou Barris, va ser expropiada per l'Ajuntament i incorporada al Parc.

Comparteix a:

Barcelona Tal com va anar

Entre el mite i la història: Les veus que van fundar Barcelona

Explora els mites i la realitat històrica de la fundació de Barcelona, des d’Hèrcules fins a Amílcar Barca. Una crònica fascinant sobre els orígens.

Seguir llegint
Barcelona

El Cor Industrial i Rebel de Barcelona: La Història del Clot.

El barri del El Clot (Barcelona) ha evolucionat des d’un paisatge d’horts i molins irrigats pel Rec Comtal fins a un centre urbà marcat per la industrialització, el ferrocarril i la vida obrera. Aquest recorregut històric revela com la convivència entre fàbriques, habitatges obrers i palaus burgesos va forjar un barri de contrastos, identitat pròpia i gran vitalitat social. En aquest article descobrirem les seves arrels medievals, l’eclosió industrial del segle XIX, la transformació urbana i el ric teixit associatiu que encara avui modela el Clot.

Seguir llegint
Barcelona

El Port de Barcelona

El Port de Barcelona, amb una història que s’estén des del segle XV, és un símbol del desenvolupament econòmic i marítim de la ciutat. Aquest article n’explora l’evolució, des dels primers molls fins a la modernització impulsada pels Jocs Olímpics de 1992, que van obrir el Port Vell a la ciutadania. Actualment, el port és un dels més actius de la Mediterrània, especialment pel tràfic de contenidors i creuers. Tanmateix, el text també reflexiona críticament sobre l’impacte ambiental i social del turisme de creuers massiu, plantejant dubtes sobre la sostenibilitat del model. Les fotografies del Port de Barcelona aporten una mirada visual potent que acompanya la narrativa històrica i urbana d’aquest espai clau per a Catalunya.

Seguir llegint