Castell de Sant Iscle

El primer document que menciona el "Castrum Sancti Aciscli" data de l'any 1194 , quan va ser protagonista d'un pacte entre el vescomte Ponç III de Cabrera i Alfons el Cast. Tot i això, els experts creuen que el castell podria haver estat construït ja al segle XI , convertint-se en una força militar clau dins la jurisdicció dels Vescomtes de Cabrera.

Durant el segle XIII , el castell va viure una transformació radical quan el vescomte Guerau V de Cabrera el va donar als Templers . Aquests van reedificar-lo, canviant el seu disseny original per un model rectangular amb quatre torres circulars als angles. També van adaptar l'espai interior per incloure magatzems, cellers i una cisterna, convertint-lo en un centre feudal on es recaptaven els censos dels pagesos.

Amb la desaparició de l'orde del Temple al segle XIV , el castell va tornar sota el control directe dels Vescomtes de Cabrera. En aquesta època, el castell va ampliar-se amb un nou recinte defensiu a ponent. Però no tot van extensions: els devastadors terratrèmols dels anys 1427 i 1428 van enderrocar parts importants de l'estructura, ser-hi la capella romànica dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria. La reconstrucció posterior va dotar el castell d'una nova capella, més senzilla i orientada de nord al sud.

Les Guerres Remences (1462-72 i 1483-86) també deixaren la seva empremta. El castell va patir ocupacions i canvis de mà entre nobles i rebels. Finalment, amb la victòria dels Cabrera i la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), el castell va ser rehabilitat per resistir atacs amb armes de foc i artilleria.

Cap al final del segle XV i principis del XVI, els Vescomtes de Cabrera van iniciar una gran reforma per convertir el castell en un castell-palau gòtic , però el projecte mai no va completar. L'abandonament definitiu arribà a la primera meitat del segle XVI, i des d'aleshores, el castell ha quedat com un vestigi majestuós del passat.