Fortalesa de Salses

Introducció

La Fortalesa de Salses s'alça majestuosa al nord de Salses, al peu de les Corberes. És una joia arquitectònica que va defensar la frontera entre França i la Corona d'Aragó. Aquest guardià de pedra va ser un punt estratègic vital, vigilant la plana del Rosselló i l'antiga Via Domitia. Per la seva ubicació, va ser un focus constant de disputes entre França i la Corona d'Aragó/Espanya. Aquesta fortalesa és una "peça arquitectònica de transició" entre el castell fortificat de l'Edat Mitjana i la fortalesa abaluardada del segle XVII. Va ser dissenyada per resistir els "nous avenços contra l'artilleria de l'època", especialment la "bola metàl·lica".

El terreny on es troba avui la fortalesa ja havia estat ocupat per un castrum medieval al segle XI. Aquest lloc va pertànyer als sobirans catalano-aragonesos. No obstant això, el 1496, l'antic castell i la vila van ser arrasats per les tropes franceses. Per protegir la frontera, Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella van encarregar la construcció d'una nova fortalesa entre 1497 i 1503. El seu propòsit era servir "com a lloc de vigilància i com a punt de parada contra l'enemic que venia del nord".

El mestre d'aquesta obra militar va ser el constructor castellà Francisco Ramiro López. Expert en poliorcètica (l'art de prendre i defensar un lloc), López va dissenyar una construcció revolucionària. La fortalesa va ser dissenyada per resistir els atacs d'artilleria del segle XVI, especialment la "bola metàl·lica". Per això, es va construir amb diverses característiques innovadores:

• Pla Soterrat: Està "semienterrada" per resistir la tecnologia artillera.
• Murs Massius i Fossat: Compta amb un fossat de 15 metres d'amplada i 7 de profunditat, i murs de "10 metres de gruix".
• Enginyós Sistema Contramines: Per contrarestar els atacs subterranis, la fortalesa incloïa "pozons en cada torre o baluarte" que controlaven el nivell freàtic, cosa que "imposibilitaba su realización pues inundaba la mina". Una "galeria estreta d'escarpa" recorre el perímetre, funcionant com a galeria d'escolta i contramina.

La fortalesa, de planta rectangular, mesura aproximadament 115×90 metres o 110×84 metres. El seu interior es divideix en "tres espacios concéntricos" i albergava una plaça d'armes, la casa del governador, la capella, la presó, les quadres i un palau reial.

Amb la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659, la frontera franco-espanyola es va desplaçar 50-60 km al sud, i la fortalesa de Salses va perdre "gran part de la seva importància militar". Aquesta pèrdua d'importància va portar a una nova vida per a l'edifici, que es va transformar en una presó el 1682, acollint 19 convictes. El mariscal Vauban, un dels enginyers militars més grans de la història, la va visitar el 1685 i la va considerar "inútil", fins i tot va recomanar "destruirla". No obstant això, a causa dels elevats costos, el projecte es va abandonar. Va suavitzar els parapets el 1691.

Posteriorment, la fortalesa va servir com a polvorí el 1817 i fins i tot com a refugi durant la Guerra Civil Espanyola. Des de 1886, és un monument històric i està obert al públic, acollint un museu.