Hi era de massa

HI ERA DE MASSA (Una llegenda de la Vall del Ges i el Bisaura)

Hi havia un temps —no pas recollit pels cronistes reials ni per les plomes de les cancelleries— en què el vent xiuxiuejava noms prohibits i la terra recordava les petjades dels oprimits. Al cor de la Vall del Ges, on el verd s'esfilagarsa fins a la boira de Bellmunt, s'alçava amb orgull de pedra el castell de Besora.

Allí hi governava el Marquès, un senyor feudal de cor rígid com el granit i de mirada buida com les cambres fosques del seu castell. El seu nom era temut i escopit entre dents a les tavernes i als masos de les contrades. Però cap odi era tan intens com el dels fadrins del poble, joves en flor, que veien com l’amor i l’honor els eren robats cada cop que una donzella es casava.

—El Marquès exigeix el seu dret! —bramava l’alcaid, cavalcant pels camins com un mal averany.

Aquest dret, anomenat “dret de cuixa”, no era altra cosa que una ignomínia disfressada de costum antic: el Marquès pretenia posseir el cos de cada donzella la nit de noces. I qui s’hi oposava, s’hi jugava més que l’orgull: la vida.

Farts d'aquest abús, un vespre de lluna minvant, els fadrins es van reunir a l'indret més solitari de les terres: un camp erm, entre Ternadella i el Serrat. Els vells li deien “el Camp del mal consell”, potser perquè la terra reconeixia el pes dels pensaments foscos. Allí, entre silenci i determinació, van fer un jurament: no es casarien fins que el Marquès fos pols al vent.

Dies després, en honor del seu sant, el Marquès va convocar una gran cacera a la muntanya de Bellmunt. Era el moment esperat. Amb les armes de caça i el cor encès per la injustícia, els fadrins van pujar pel bosc, ocults entre els brucs i els avellaners. Quan el Marquès es va aturar al coll, amb la mirada perduda en l’horitzó, una fletxa justa i callada li va travessar el pit.

—Ara puja! —havia dit un dels conjurats, i la justícia va volar.

Quan, dies més tard, la cort va jutjar els fets, preguntant al poble:

—Qui ha mort el Marquès?

La resposta, com una sola veu sorgida de la terra, va ser:

Besora!

—Per què?

Perquè hi era de massa.

Des d’aquell dia, el coll on caigué el Marquès porta aquest nom: Hi era de massa, i la casa que es dreçava propera a l’indret, enrunada avui, encara guarda a les seves pedres l’eco d’aquell crit.

Els vells diuen que el Camp del mal consell mai més no va tornar a florir. Que ni l’herba hi arrela, com si la terra mateixa rebutgés la sang vessada, justa o no. Però als masos, a les tavernes, entre glops de vi i rondalles d’hivern, encara es diu: “Ell hi era de massa... i nosaltres, de massa temps, en silenci.”

Fonts i diferències entre versions

Versió de Mossèn Ignasi Viñas (1920):

  • Els fadrins es conjuren i juren no casar-se fins que el Marquès desaparegui.

  • El maten durant una cacera a Bellmunt.

  • El Marquès de Besora cometia abusos en nom del dret de cuixa.

  • El lloc s’anomena Yerademassa per l’exclamació col·lectiva: “Perquè hi era de massa”.

  • El context moral és més intens, amb èmfasi en l’honor col·lectiu i la resistència davant l’abús sexual.

Versió de Ramon Vinyeta:

  • El senyor feudal era simplement cruel i despòtic.

  • Tot el poble conspira (no només els fadrins).

  • És mort durant una cacera de senglar.

  • L’origen del nom ve de l’exclamació al tribunal: “Perquè hi era de massa”.

  • La llegenda apunta a una revolta popular generalitzada.

Comparteix a:

Llegendes

El Pare Llop: Una Figura Mítica del Folklore Català

El Pare Llop és una figura llegendària del folklore català i valencià, conegut com a espantacriatures i senyor dels llops. Representat com un home vell i ferotge, domina les manades de llops que utilitza per castigar els qui el menyspreen i protegir aquells que li mostren hospitalitat. Fortament vinculat al dimoni i la bruixeria, se l’associa amb els homes-llop i rituals de protecció com el “Parenostre del llop”. La seva presència connecta amb altres éssers mítics com l’Home del Sac, el Marraco o el Dip, i amb arrels paganes que evoquen Luperc, divinitat dels llops i la fertilitat. Tot i el seu declivi al segle XX amb l’extinció del llop salvatge, el Pare Llop continua viu en la tradició popular catalana.

Seguir llegint
Llegendes

Joan de Serrallonga. El mite del bandoler

Descobreix la llegenda de Serrallonga, un dels bandolers més icònics de la cultura popular catalana. Aquesta figura fascinant ha travessat segles, entre història i mite, convertint-se en un símbol de rebel·lia i llibertat. Amb orígens reals al segle XVII, Joan Sala i Ferrer ha inspirat cançons, contes i obres teatrals que encara avui mantenen viva la seva memòria. No et perdis aquesta immersió en el folklore català!

Seguir llegint
Catalunya Nord Llegendes

Simiots: llegenda, por i paisatge

Descobreix la llegenda dels Simiots, criatures salvatges del Pirineu català. Endinsa’t en el seu origen, hàbitat, comportament, simbolisme i la seva relació amb la religió cristiana. Una immersió fascinant en el folklore català més antic.

Seguir llegint