La diada de Sant Jordi, celebrada cada 23 d'abril, és molt més que una tradició: és un reflex de la cultura, la història i l'esperit català. Aquesta festivitat combina amor, literatura i llegendes en un dia emblemàtic que transcendeix fronteres. Però, què és el que fa tan especial aquesta celebració? ¿Quin simbolisme amaga aquesta figura misteriosa que, amb valentia, derrota un drac?

Sant Jordi no és només una figura heroica d'una llegenda medieval; és un símbol de resistència i identitat. A Catalunya, Sant Jordi representa la lluita per preservar la llengua, les tradicions i els valors en un món canviant. L'herència cultural que porta associada ha fet d'aquest dia una expressió profunda d'amor i unió. Regalar roses i llibres, una tradició que ressona arreu del país, té un significat que connecta el passat amb el present.

Aquesta Diada no només és una festivitat; és un homenatge a la creativitat, a l'esperança i als valors universals que uneixen les persones. Explorarem com aquesta celebració singular captura l'essència de Catalunya i la projecta al món. Això és, en definitiva, el que converteix Sant Jordi en un dia que tothom espera amb emoció.

La figura de Sant Jordi ens transporta a un període històric llunyà, on la realitat i la llegenda es barregen per donar forma a un mite que transcendeix el temps. Segons les fonts històriques, l'existència del cavaller Sant Jordi és incerta, tot i que se'l considera un màrtir per la fe cristiana al segle IV. Es diu que va néixer a Capadòcia, en el Pròxim Orient, i que, per la seva noble determinació, va refusar renunciar a la seva fe cristiana durant la persecució de l'emperador Dioclecià. Aquesta decisió el va portar a ser martiritzat l'any 303, un acte que el va elevar a la categoria de sant i megalomàrtir.

A mesura que la veneració a Sant Jordi es va expandir, la seva història es va enriquir amb elements de fantasia. La seva llegenda més famosa, la del cavaller que mata un drac per salvar la princesa, apareix per primera vegada en la Llegenda àuria de Iacopo da Varazze al segle XIII. Aquesta història no només té una base cristiana, sinó que també incorpora mites antics europeus, com la deessa Mari del País Basc, simbolitzant un vincle profund entre la humanitat i les forces sobrenaturals.

L'expansió del culte a Sant Jordi va viure un moment crucial durant les Croades, al segle XII, on els soldats europeus van adoptar la seva figura com un símbol de valentia i protecció divina. En tornar als seus regnes, el van convertir en patró de diverses regions, incloent-hi Catalunya, Anglaterra, Aragó i Portugal.

Tot i que el nom de Sant Jordi ja circulava per terres catalanes al segle VIII, no va ser fins a l’edat mitjana que el seu culte es va consolidar amb força a Catalunya. Aquesta expansió es va veure afavorida pels contactes amb terres occitanes i italianes, i sobretot per l’empenta de les Croades, que van estendre la devoció al cavaller sant per tot Europa.

L’any 1456, Sant Jordi va ser proclamat patró oficial de Catalunya, gràcies a la voluntat dels reis i de la Generalitat. Aquest reconeixement institucional va marcar un abans i un després en la seva presència a la vida pública i simbòlica del país. Tanmateix, la seva devoció popular no va créixer de manera immediata: fins al segle XV hi havia poques ermites i capelles dedicades a ell, i el seu culte era encara minoritari.

Amb el temps, però, la festa del 23 d’abril es va començar a celebrar amb més solemnitat. La Generalitat va impulsar actes oficials als segles XVI i XVII, tot i que la participació ciutadana era irregular. Malgrat això, Sant Jordi va anar guanyant pes com a símbol d’unió entre el poble i les institucions.

Un altre element clau és la Creu de Sant Jordi, que es va convertir en símbol heràldic de Barcelona i de la Generalitat. Ja al segle XIV, diversos reis catalans la duien com a insígnia, i al segle XIX, amb l’auge del catalanisme, aquest símbol va adquirir un valor patriòtic de primer ordre.

Així, Sant Jordi va passar de ser un màrtir llegendari a convertir-se en una figura central de la identitat catalana, tant en l'àmbit institucional com emocional.

Cada 23 d'abril, Catalunya es converteix en un escenari de cultura, amor i simbolisme gràcies a les tradicions que envolten la diada de Sant Jordi. Aquest dia emblemàtic combina història i modernitat, amb costums que ens expliquen molt sobre el poble català i la seva essència.

•  Regalar roses

La tradició de regalar una rosa vermella té les seves arrels en el segle XV, quan se celebrava la Fira de Roses a Barcelona. Aquesta fira, on nuvis i matrimonis joves obsequiaven roses a la persona estimada, es vincula a la llegenda de sant Jordi: la rosa naixeria de la sang del drac derrotat pel valent cavaller. La rosa vermella simbolitza amor i passió, i avui dia es regala a tota mena de persones com a mostra d'afecte.

• Regalar llibres

La incorporació dels llibres a la Diada és més recent, sorgint als anys 1920, coincidint amb la commemoració de la mort de grans escriptors com William Shakespeare i Miguel de Cervantes. Aquesta tradició va ser impulsada pel Gremi de Llibreters, que va convertir el 23 d'abril en una data de celebració cultural. L'intercanvi de llibres no només fomenta la lectura, sinó que esdevé un acte de connexió humana i enriquiment intel·lectual.

• Catalunya, vestida de Sant Jordi

Durant la Diada, les ciutats catalanes s'omplen de paradetes de llibres i roses, omplint els carrers de colors, alegria i perfum. Les biblioteques, centres culturals i fins i tot escoles participen en activitats que promouen la lectura i la història del sant. L'ambient festiu reflecteix el compromís de Catalunya amb la preservació de la seva identitat cultural.

Aquestes tradicions transformen Sant Jordi en una celebració única que uneix amor i cultura, convertint el dia en una festivitat esperada per tots. A través de roses, llibres i un esperit de comunitat, la diada de Sant Jordi perpetua valors que són eternament inspiradors. 

Sant Jordi, a Catalunya, és molt més que una llegenda medieval. Amb el pas dels segles, ha esdevingut un símbol de lluita, identitat i reivindicació. Aquesta dimensió simbòlica es va fer especialment visible a partir del segle XIX, durant la Renaixença, quan es va recuperar i exaltar la cultura catalana després d’una llarga etapa de repressió.

Durant aquest període, la figura del cavaller que derrota el drac va prendre un significat molt potent: el poble català que lluita per alliberar-se de l’opressió, representada per aquest drac que ja no és només una bèstia mitològica, sinó el centralisme, la repressió cultural o la negació de drets. La Unió Catalanista, el Centre Excursionista de Catalunya o la mateixa Generalitat van adoptar Sant Jordi com a patró simbòlic del país.

L’any 1931, la Generalitat va declarar oficialment el 23 d’abril com a diada cívica, reforçant la vinculació entre la festivitat i la identitat catalana. Aquesta relació simbòlica es va consolidar encara més durant els períodes de repressió política.

Durant la dictadura de Primo de Rivera i especialment el franquisme, la celebració de Sant Jordi va ser restringida, vigilada o directament prohibida. Així i tot, la gent va continuar regalant llibres i roses com un acte de resistència lingüística i cultural. En aquell context, comprar un llibre en català o sortir al carrer a celebrar la diada esdevenia un gest valent.

En els últims anys, algunes decisions polítiques han estat vistes com a intents de “neutralitzar” el caràcter català de la diada. Per exemple, quan el govern espanyol va traslladar el Dia del Llibre al 23 d’abril o quan el 2021 es va declarar aquesta data com el “Dia del Español (idioma)”, molts ho van interpretar com una maniobra simbòlica per invisibilitzar el seu valor identitari català.

En aquest context, Sant Jordi continua sent un símbol viu. Una festa que, tot i ser oberta, cívica i festiva, no ha deixat de recordar a cada flor i a cada llibre que la cultura també pot ser un acte de llibertat.

Tot i que a Catalunya el vivim amb un esperit molt particular, Sant Jordi és una figura universal. El seu culte s’ha escampat per desenes de països, on ha pres formes molt diverses, adaptades a les tradicions i la història local de cada indret.

És patró de nacions senceres, com Anglaterra, on el 23 d’abril també se celebra amb actes cívics i religiosos. A Portugal, Etiòpia, Rússia i fins i tot Djibouti, la seva figura és venerada com a protectora. A Rússia, per exemple, apareix representat a l’escut nacional, lluitant contra un drac sota la forma d’un cavaller a cavall, una imatge molt similar a la que coneixem aquí.

També és patró de ciutats històriques com Gènova, Venècia, Milà, Ferrara, Nàpols o Càceres, i de llocs més insospitats com Hannover, Amersfoort, Istanbul o Beirut. A moltes d’aquestes ciutats, la llegenda de la lluita contra el drac ha estat reinterpretada com a símbol de resistència o protecció contra el mal.

Al món ibèric, destaca la celebració a Alcoi, al País Valencià, on Sant Jordi és el gran protagonista de la festa de Moros i Cristians, en record d’una suposada intervenció miraculosa del sant en una batalla medieval. A Aragó, el 23 d’abril és la Diada nacional, commemorant la batalla d’Alcoraz (1096), on també es creia que Sant Jordi va ajudar les tropes cristianes.

Una curiositat fascinant? El logotip de la marca italiana Alfa Romeo inclou la Creu de Sant Jordi i un drac-serp que sembla al·ludir a la llegenda. Encara que no hi apareix la princesa, la simbologia remet clarament a aquesta figura llegendària.

En definitiva, Sant Jordi no és només patrimoni català: és un símbol compartit i reinterpretat arreu del món, capaç de connectar cultures diverses a través del relat d’un cavaller que desafia el mal per salvar la vida i la bellesa.

Sant Jordi no és només una llegenda de cavallers, dracs i princeses. És una tradició viva que ha sabut adaptar-se, reinventar-se i resistir al llarg dels segles. Des del martiri d’un soldat cristià a l’Orient del segle IV, fins a la diada plena de llibres i roses que omple els carrers de Catalunya cada 23 d’abril, hi ha un fil invisible però poderós: la capacitat de transformar el mite en símbol i el símbol en cultura.

A Catalunya, Sant Jordi és amor, és cultura, és llengua, és identitat. Una festa on regalar una flor pot voler dir “t’estimo”, però també “resistim”. Una jornada en què el llibre és més que lectura: és memòria, pensament i futur.

I si bé el món sencer coneix Sant Jordi, només aquí el celebrem així: amb una festa que converteix l’espai públic en llibreria, floristeria i plaça oberta. Una tradició que suma, que no exclou, i que cada any es renova sense perdre el seu sentit profund.

Potser per això Sant Jordi ens emociona tant. Perquè, en el fons, tots volem creure que la cultura i l’amor encara poden derrotar els dracs del nostre temps.